Les llistes d’espera de la sanitat pública només fan que augmentar, amb el patiment sobretot de la gent gran, que no es mereix arribar a la darrera part de la seva vida sense una correcta atenció (i no cal parlar de la situació de les residències públiques); els infants, adolescents i joves pateixen les mancances d’un sistema educatiu –inclosa la tortura física de la calor dels darrers dies de curs– que només fa que anar a la ventura, amb unes condicions per als docents intolerables i amb la consegüent deficient formació acadèmica; trobar un habitatge digne és cada cop més complicat tenint en compte els recursos econòmics de la gent jove; l’eficàcia de les administracions públiques a tots els nivells no compleix amb els mínims exigibles en una societat que funcioni; la justícia –a més de la seva impresentable politització– no disposa dels mitjans adients per fer front a una nova realitat; el nivell de civisme per una correcta convivència d’una societat cada cop més diversa i complexa es troba sota zero… Aquest llistat és només una part dels molts problemes –els de veritat– que ens afecten a tots. Però sembla que no, que no són prou importants, que els recursos s’han de destinar al que és el més urgent: augmentar la despesa en armament, no sigui que baixin els beneficis dels amics poderosos del perdonavides que s’erigeix en amo del món i es proclama garant de la pau, envoltat de llepaculs.
Sessió: No iniciada
