Des de quan els Estats Units han de decidir el pressupost de Defensa d’Espanya? Per quins set sous s’ha de dedicar el 5% del PIB a finançar l’OTAN? Quin govern espanyol pot decidir un canvi tan copiós en els Pressupostos de l’Estat sense l’aprovació del Congrés de Diputats? Si hi va haver un referèndum per decidir si Espanya ingressava a l’OTAN, no caldria també una consulta per alterar de forma tan significativa l’aportació espanyola a l’Aliança Atlàntica? Quina obligació tenim d’haver d’entomar declaracions impresentables del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, un especialista a llepar el cul a Donald Trump? Per què hem de combregar amb les polítiques militaristes de l’Oncle Sam? És d’esperar que els mecanismes de la nostra democràcia posin esme a una qüestió que, de concretar-se, amenaçaria greument el sistema sanitari, prou baldat, l’ensenyament, massa escanyat, i les pensions, pal de paller de l’Estat de benestar. Tanmateix, no oblidem que els ciutadans tenen també altres mecanismes d’influència en les decisions polítiques. Parlo, per exemple, de l’objecció de consciència fiscal militar, un mecanisme mitjançant el qual una persona es nega a pagar la part dels seus impostos que considera destinada a finalitats militars, per motius ètics, religiosos o pacifistes. No és una opció que contempli la llei, però no oblidem que els objectors de consciència van semblar la llavor de l’abolició del servei militar obligatori. Tothom està tip de tantes guerres i de tanta bestiesa, de tanta canalla patint. Donem una oportunitat a la pau!
Sessió: No iniciada
