“-¿Quién llama? Respondieron de fuera: -Yo soy que no es nadie, señor Monipodio: Tagarete soy, centinela desta mañana, y vengo a decir que viene aquí Juliana la Cariharta, toda desgreñada y llorosa, que parece haberle sucedido algún desastre”. Aquest és un fragment de Rinconete y Cortadillo, de Miguel de Cervantes. Quan vaig veure l’esperpèntica aparició de l’exmilitant del PSOE en un hotel de Madrid no sabia si estava veient Leire Díez o Juliana la Cariharta. La política española s’està convertint en un relat de picaresca plena de Rinconetes, Cortadillos, Tagaretes, Carihartas, Gananciosas i altres personatges propis del pati de Monipodio. Només cal canviar els protagonistes de Cervantes per Leire, Balas, Hamlym, Hafesa, Aldama, Dolset, Koldo, Ábalos, Delarme, Hidrocabruros i per aquest caient. Si els he de ser sincer, ja m’he perdut en aquest celobert de veïns barallats en què s’ha converit la política espanyola. Com al pati de Monipodio, “suceden cosas que piden más luenga escritura; y así, se deja para otra ocasión contar su vida y milagros, con los de su maestro Monipodio, y otros sucesos de aquélllos de la infame academia, que todos serán de grande consideración y que podrán servir de ejemplo y aviso a los que las leyeren”. Doncs, no hi ha cap situació que serveixi de “ejemplo y aviso”. Passaran els personatges que omplen ara els diaris i en vindran altres quan encara no haurem tingut temps d’agafar el fil per saber de quin peu calça cadascú. País de Rinconetes i Cortadillos!
Sessió: No iniciada
