Han arribat els Reis, la festa dedicada a nens i nenes i als companys de ses majestats siguin pares, avis, tiets o patges portant obsequis. La tradició ens parla de tres savis orientals, tres mags o científics. Mirar el cel, allò que feien aquests tres personatges, és iniciar-se en la ciència, en les qüestions sobre la vida i l’ordre de les coses, i si no que li preguntin a aquell jove pastisser, també savi, que es deia Joan Oró.
La intenció és fer regals i veure aquelles cares il·lusionant-se per una mentida, un exercici per desprendre’s de la credulitat infantil i de la fe en misteris i màgies; un esglaó a l’adultesa, endolcit per l’afecte dels parents i amanit amb petites crueltats i endevinalles d’alguns nens més grans. La tradició no ens fa més o menys savis, però va relligant les baules amb les que expliquem la pertinença a una cultura, a una terra, a una llengua. Per això resulta curiós que les imatges que representen els Reis des d’antic s’hagin resolt en la convenció que siguin tres, un de cada pell, que expliquen la diversitat del món. Hi ha moltes interpretacions d’aquest fet, així com dels seus presents –or, encens, mirra- i el seu significat ocult. O dirimir si l’estel és un cometa, un asteroid o una nau interestelar… Sembla que tots els qui fan preguntes són nens petits demanant com reparteixen els regals arreu i què fan en vaixell per la tele. També estaria bé preguntar-nos què ofereixen uns antics savis d’Europa, Àsia i Àfrica quan coneixem tan poc dels seus móns. Un exemple: a l’exposició sobre Escriptors africans que s’ha presentat a la Biblioteca Pública ens adonàvem del buit i la ignorància que tenim sobre literatures de gran valor, i llengües i cultures de qui no sabem ni el nom. Què sabem de l’Àsia immensa a part de postals famoses i tòpics. Què ens interroga de l’orient proper, aquest que crema, o de casa nostra on tanta gent conrea l’odi.
La màgia del Reis s’esvaeix en fer-nos grans, en reconèixer les mentides en les que hem viscut innocents, potser per aprendre, o per protegir-nos, potser per entendre millor els sentiments… però que no s’esvaeixi la curiositat.
Que ens deixin ganes d’aprendre, que se’ns permeti preguntar per tantes coses absurdes, que descobrim més mentides, que siguem conscients del poc que sabem i dels móns que se’ns obren si estem atents i desperts.
