Ramon Dalfó acaba de publicar ‘La memòria històrica de la indústria tèxtil a Alfarràs’, un llibre en què l’autor ha volgut posar “accent lleidatà al procés d’industrialització de Catalunya”, explicant un cas paradigmàtic des d’aquesta població del Segrià. “Potser en el nostre imaginari està més arraconat, però a Ponent vam tenir indústria; de fet, convivia amb l’agricultura i molts treballadors ho compaginaven”, destaca l’historiador i professor lleidatà.
La recerca va sorgir del seu treball de final de màster, al 2012 i 2013 i amb la tutoria de Josep Gallart i Jordi Bolós. “Ja llavors es començava a parlar molt de la necessitat de fer memòria històrica i, tot i que feia arqueologia, estava fent pràctiques de patrimoni i vaig veure que ningú havia tractat el tema de les fàbriques de filatures del canal de Pinyana; així que em vaig decidir a fer-ho sobre el molí i les fàbriques”, recorda.
Va ser al 2019 i 2020 quan va ampliar la seva investigació; “veia que a banda del TFM es podia fer una recerca més seriosa, perquè és una història que donava per parlar des de molts punts de vista, des del món de l’empresa, la seva genealogia, l’energia hidràulica, hidroelèctrica, l’arquitectura i també de l’organització obrera i l’agitació social que es va viure en determinats moments”, el que ha definit l’estructura per temàtiques del volum.
Va guanyar l’Ajut de Recerca Francesc Salvà i Campillo de l’Institut Ramon Muntaner i un cop finalitzada, al 2021, va rebre el Premi Bonaplata en la categoria Estudis-Fundació Caixa d’Enginyers en recerca de patrimoni industrial, de l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. “Els premis sempre són un estímul per continuar i, ara a més, tanquem el cercle amb la publicació del llibre”, valora l’autor, el que ha de donar pas a la fase de la divulgació.
El treball, diu, “és un llibre de microhistòria en el context de la industrialització catalana que s’aborda en dues parts: una més històrica, d’arxiu, i una altra de memòria oral, a través de 40 testimonis, la majoria dones, per construir el relat també des de la part vivencial i emocional”. Unes entrevistes que també “em permeten tractar aspectes on les fonts moltes vegades no hi arriben o fins i tot les contradiuen”. Per exemple, “un dels treballadors em va explicar com reparaven als anys 60 màquines angleses dels anys 20, quan les fonts oficials deien que hi ha via plans de reconversió industrial i que s’invertia en maquinària”.
També s’ha pogut trobar amb objectes, algunes vegades quotidians, però que expliquen moltes coses, com un carnet sindical de 1919, “aportat per Montse Vendrell, autora de la novel·la ‘Sabó de casa’, que té passatges ambientats a la fàbrica”; un plànol de Francesc Macià trobat als fons dels marquesos d’Alfarràs, amb la seva firma i que es pot atribuir a la fàbrica Viladés; o el plànol d’una turbina “la que alimenta per primera vegada la fàbrica Viladés”, instal·lada dins d’un molí medieval de la qual encara es conserven les estructures metàl·liques: “són petits regals”, reconeix.
Pel que fa a la part més històrica, el fil conductor de la força hidràulica a Alfarràs és un relat gairebé mil·lenari. “Comença amb el Molí l’any 1152, un privilegi dels senyors d’Alfarràs”, i aquell mateix és el primer utilitzat per la Viladés ja en l’època moderna. Entremig, “al segle XVII van instal·lar un molí draper, de teixit”, fins que el 1895 obre la fàbrica Viladés i el 1896 la Casals, “que s’instal·la en uns altres terrenys però també arran d’un molí, en aquest cas privat”. I en l’actualitat continua la transformació tecnològica, però sense perdre aquest lligam. “Ara segueix amb les dues centrals, que funcionen però amb tecnologia digital; el teixit s’ha perdut però es manté l’energia hidroelèctrica”.
Pel que fa a propers projectes, Ramon Dalfó, diu que ara mateix la idea “és digerir una mica aquest treball, perquè a més vinc d’oposicions”, però sí té clar que “hi ha molt material encara per seguir endavant amb això i m’agradaria pensar que és una primera part”. I també pensa en què el projecte es pogués ampliar a altres àmbits com exposicions i alguna proposta més audiovisual o museogràfica per continuar amb la divulgació d’aquest important patrimoni.
De fet, arran del seu treball, l’Arxiu Històric de Lleida, on es va presentar el llibre el dia 14 –divendres ho va fer amb gran expectació a Alfarràs–, ha creat la col·lecció Memòria Tèxtil d’Alfarràs, amb entrevistes gravades, fotografies i altres documents que espera que continuï creixent en el futur.
