Gràcies. Llegeixo que estaràs en silenci una temporada. Gràcies per l’agudesa lletrada que ens ha fet pensar i repensar; per tants articles, relats, contes; per tantes idees… per tants anys de dedicar-nos els teus escrits i reflexions. Recordo que, a finals dels setanta, quan feia magisteri, uns dels primers textos que vaig llegir en català, van ser contes teus. Guardo el llibre subratllat i ple de notes. Llegits ara, alguns continuen tenint la mateixa força que aleshores. Si no es mira la data de l’original, semblen escrits ara mateix. Toca recuperar llibres i articles; toca rellegir-los. Amb un llapis, i anar subratllant.