Llegia fa uns dies que un funcionari de la Diputació de Lleida rebutja jubilar-se amb 65 anys i aquest ara està litigant per poder seguir fins als 70 al lloc que ocupa actualment (un càrrec intermedi en un dels organismes autònoms de l’ens provincial). L’administració, tot i això, està en procés de selecció de candidats per poder-la ocupar, ja que és de categoria A1 i és la de major qualificació amb salaris més alts que hi ha a l’entitat. Aquest no és un cas únic, sinó que al llarg del darrer mandat hi va haver fins a tres casos similars, guanyant sempre la Diputació per la via judicial poder tenir la raó. De fet, la mateixa corporació no veu en bons ulls tenir una plantilla d’avançada edat, sinó que té com a objectiu poder reduir en el possible la mitjana d’edat en la seva plantilla.
Continuant amb el tema, el Diari Oficial de la Unió Europea publicava el dilluns 25 de setembre una petició de decisió prejudicial presentada pel Tribunal administratiu de la ciutat alemanya de Karlsruhe, en què es formulen quatre qüestions directament relacionades amb la discriminació per raó d’edat, que, com és ben sabut, pot suposar una discriminació prohibida a la normativa comunitària, i llevat que la tingui, la mesura adoptada és una justificació objectiva i raonable. També fa uns dies, un article de la professora Carme Grau Pineda titulat Edatisme: una altra forma de discriminació laboral, citava un recull de consideracions de l’Organització Mundial de la Salut, de l’Organització Internacional del Treball i del Consell de la UE, així com jurisprudència i doctrina judicial espanyola, concloent amb parers de l’autora –tant socials com jurídics– on resumida em quedaria amb aquesta cita: “La diversitat generacional es pot considerar un valor diferencial entre les persones treballadores”.
No manquen un bon plec de publicacions sobre l’edatisme i els drets de les persones “grans”. Davant de tot això, encara ens anem trobant amb casos que vinculen l’edat d’un treballador amb poder conduir vehicles per exemple. O també n’hi ha d’altres que ho lliguen que si aquestes persones podran superar el canvi tecnològic… Tots aquests casos sempre són presumpcions diverses, però mai un estereotip concret. És ben cert que potser les persones de certa edat no es poden adaptar a la tecnologia de la mateixa capacitat que ho fan els més joves, però se’ls ha de reconèixer que tenen unes possibilitats dignes de valorar i que molts cops són més útils per a segons quina feina. En definitiva, que l’edat no és sinònim d’inadaptació laboral.
Vist des de dalt, des de la perspectiva econòmica és recurrent el debat sobre la despesa en pensions (que va a l’alça en usuaris i a la baixa en aportadors) i el que suposa pel manteniment del sistema públic de Seguretat Social. Actualment, no hi ha cap discurs o profecia apocalíptica que hagi tingut una mínima possibilitat de convertir-se en realitat fins a aquest moment, i les mesures adoptades pel govern van, a parer meu, en la línia de reforçar coherentment el sistema públic. Si la no-discriminació per raó d’edat està reconeguda legalment, només farà falta que es compleixi en la realitat social.
