Avui és Sant Valentí, aquesta festivitat que la societat de consum ha convertit a ‘El Dia dels Enamorats’, quan en realitat qui està realment enamorat ho celebra cada dia. El filòsof i assagista José Ortega i Gasset va dir que l’enamorament és un estat d’imbecibilitat o estupidesa transitòria i hi ha qui ho explica com un rapte momentani de bogeria. Sigui quina sigui la definició favorita de cadascú, la veritat és que quan una persona es rendeix davant Cupido perd la noció del temps i tendeix, feliçment, a estar als núvols.
Aquesta tradició es remunta al segle III a Roma on un sacerdot anomenat Valentí es va oposar a l’ordre de l’emperador Claudi II, que va decidir prohibir la celebració de matrimonis pels joves, considerant que els solters sense família eren millors soldats, ja que tenien menys lligams i enllaços sentimentals. Valentí, oposat al decret de l’emperador, va començar a celebrar en secret matrimonis per a joves enamorats. Per això Sant Valentí és el patró dels enamorats.
Des del punt de vista popular aquesta festa és interpretada com una oportunitat de celebrar l’amor, independentment de la religió que es professi o sense pertànyer a una necessàriament, sense importar igualment l’orientació sexual dels participants. Malgrat tot els mites de l’amor romàntic poden fomentar relacions d’opressió. Per amansar la fera hi ha les millors balades de la història del rock, perquè els grans de la música canten a l’amor, la literatura basa molts dels seus pilars en els sentiments i el cinema no es concep sense històries romàntiques.
Avui és un dia propici perquè soni el ‘Still loving you’ dels Scorpions… Oh yeah!
