En una carpeta on el padrí guardava papers importants vaig trobar un permís per tenir ràdio. El paper, amb l’escut de la Generalitat de Catalunya, el membret de la Comissaria General d’Ordre Públic, Delegació de Lleida i el número 1014, diu el següent: “Es concedeix permís al ciutadà Josep Mòdol Marí, que viu al carrer Condes Urgel núm 5 per a posseir l’aparell de ràdio marca Voz de su amo de 8 vàlvules. Lleida 15 de diciembre de 1936. El Comissari d’Ordre Públic. P.O. Josep Caberol”. Amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, s’han recordat programes i veus històriques. El més important, però, és reconèixer que la ràdio ha estat el mitjà de comunicació primordial per a la defensa de les llibertats. Durant el franquisme escoltàvem d’amagatotis la Pirenaica. Ràdio Liberty traspassava el Teló d’acer. La manca de diners per obtenir un receptor se suplia amb la ràdio de galena que usava d’antena el somier del llit. Ara podem escoltar la ràdio al mòbil, al cotxe, a la televisió, a l’ordinador… Però, per si hi ha un cas, enguany he demanat als Reixos una ràdio analògica, d’aquelles que abans necessitaven permís governatiu
Sessió: No iniciada
