No és una pregunta filosòfica, és simplement una manera d’introduir aquest articlet. Què Som? Aquests dies Som Cinema, un festival lleidatà centrat en produccions dels Països Catalans i que, al meu parer, té un doble atractiu: visionar bones pel·lícules (pel·lícules a les quals, sovint, no podem accedir pels canals comercials habituals) i compartir bones estones amb directors i directores, actors i actrius, productors i productores… Directors com Ramon Térmens, que aquest dijous, en la tertúlia posterior a la projecció del seu darrer film Societat Negra, va comentar històries sucoses sobre el rodatge. Tot i que la cinta se centra en la comunitat xinesa, durant la filmació les anècdotes ven venir més aviat de la mà del col·lectiu gitano. Explicava el director segarrenc que, quan van desplaçar-se amb els vehicles i aparells tècnics per rodar en un barri de Barcelona, uns col·legues gitanos van advertir-los subtilment que el barri no era molt segur i que calia vigilància (una vigilància, no cal dir-ho, que assumirien ells a canvi d’uns dinerets). Ja posats, i donat que ja tenien aquest singular servei de segurates, l’equip va decidir rodar més escenes de les previstes en aquell barri, rendibilitzant d’aquesta manera la “inversió” feta. Però el millor va venir després, quan un jove gitano es va adreçar al director per dir-li que volia sortir a la pel·lícula. – Però tu qui ets, li pregunta Térmens. – El fill del Patriarca, li contesta l’aspirant a actor, tot gallet. – Vaja, doncs no preocupis que hi sortiràs! Normal: qui s’atreviria a negar-li aquests segons de glòria al fill del boss?