Parafrasejant a l’escriptor anglès George Orwell, la vicerectora de Cultura de la Universitat de Lleida, Núria Casado, va inaugurar l’XI Simposi de Llibertat de Premsa tot dient “en temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”. Aquesta sentència, a priori cridanera, resumeix la jornada d’ahir organitzada per la Demarcació de Lleida del col·legi de periodistes i la UdL al Rectorat. La diada, que s’emmarcava sota el lema ‘Els límits ètics del periodisme’ va ser inaugurada pel periodista i director del programa ‘30 minuts’, Carles Solà que va fer una radiografia estructural de la professió a la primera ponència de la tarda.
El director va definir els límits de la professió, marcant com a fronteres infranquejables “la verificació amb rigor, la contextualització, l’honestedat i la reconeixença de les errades alienes i pròpies”. Solà va definir també com a llindar la necessitat d’independència del periodisme. “Sense independència no hi ha periodisme, hi ha un simple relat. Avui en dia potser no hi ha censura directa, però n’hi ha d’encoberta”, va dir, fent referència a la pressió política i econòmica que reben els mitjans de comunicació. En acabar, Solà va afegir que “el vertader risc del periodisme és que s’acabi adaptant al poder en compte de fiscalitzar-lo”.
Les afirmacions de Solà van servir de base per la taula rodona que el va succeir, titulada ‘El codi deontològic al dia: respostes als nous contextos informatius’ on es van asseure, el secretari general del Consell de la Informació de Catalunya, Josep Rovirosa, l’advocada també del CIC, Ana María Audera, i el periodista Alfonso L. Congostrina, ara al diari El País i anteriorment al diari La Mañana. Tots tres professionals van donar a conèixer i debatre les ampliacions del codi deontològic del periodisme, el qual “no ha canviat, però sí que s’ha adaptat al context canviant actual” va dir Rovirosa. Els annexos afegits se centren en la intel·ligència artificial, la importància de reflectir en els mitjans de comunicació la diversitat de la societat, i mesures per tractar els suïcidis i la crisi climàtica.
Les temàtiques centrals de la ponència es van distribuir en dos vessants, per una banda, els riscos de la intel·ligència artificial, i en definitiva, dels nous contextos informatius. En aquest sentit, l’advocada del CIC, Ana María Audera, va determinar que “l’ús i implementació d’aquesta eina no és la mort de la professió”, argumentant alhora que la intel·ligència artificial no és neutral, sinó que “té biaixos, per tant, és imprescindible la referenciació d’aquesta i l’aplicació de l’ètica i responsabilitat humana”.
D’altra banda, el pseudoperiodisme, també va aclaparar part de la conversa, ja que en la conjuntura actual d’increment d’aquest tipus de perfils, agafa més importància que mai les normes del periodisme real, que són les que diferencien un professional. “Els farmacèutics venen substàncies i els traficants també, però no són el mateix”, va reflexionar Congostrina.
La jornada va finalitzar amb una altra taula rodona en la qual es va tractar la desinformació i el compliment ètic, amb els periodistes Roger Jiménez, Gemma Parellada, Eva Arderius i Marcel Mauri.
