A principis de la temporada 2025/26, el feu lleidatà es preparava per acollir futbol masculí de Segona i Tercera Federació, i la Primera Federació femenina. Amb el curs acabat, i després d’una gran varietat d’estils, jugadors/es i tècnics que han xafat una gespa del Camp d’Esports en molt mal estat, hi ha un denominador comú, que és el descens de totes tres entitats.
Fer-se fort a casa és una de les principals premisses que ha de seguir qualsevol conjunt si vol tenir opcions d’assolir la permanència, que era l’objectiu tant de Lleida, Atlètic Lleida i AEM en començar la campanya. Una dada que explica bona part d’aquest drama lleidatà són els 35 punts de 105 possibles al Camp d’Esports entre tots tres, un número molt pobre que representa els problemes que han tingut com a locals.
Començant pel Lleida, val a dir que és l’únic que s’ha mantingut durant tota la temporada en l’estadi, és el que menys s’hi ha vist perjudicat, tot i ser també el que més acostumat hi està. Són un total de 18 punts de 48 en territori lleidatà, el que representa 37% dels punts disputats a casa. El seu problema, en aquest cas, ha estat un altre. Els 7 punts de 51 a domicili han condemnat a Jordi Cortés i el seu equip al descens.
A l’Atlètic Lleida no se l’ha vist còmode lluny del Ramon Farrús, on va acabar tornant a partir de la jornada 26. Els 4 de 12 punts possibles en el seu retorn no han estat suficients per remeiar els 15 punts, dividits en 3 victòries i 6 empats, sumats al Camp d’Esports. Queda pel record la victòria per 3-2 enfront del segon equip del FC Barcelona.
Per part de l’AEM, malgrat ser el conjunt que menys ha competit al Camp d’Esports, pot ser el que més malparat n’ha sortit en comparació al seu rendiment al Recasens, al que van deixar temporalment perquè la gespa d’aquest no complia amb la normativa establerta. L’equip de Rubén López només va poder sumar 2 punts en els seus 6 partits fora del Secà de Sant Pere. En la seva tornada, tot i millorar exponencialment, amb 5 victòries, 1 empat i una única derrota, no els ha servit per mantenir-se a la segona divisió del futbol espanyol, de la qual n’eren part des de feia 13 anys.
Aquesta temporada no ha estat només un malson en l’aspecte esportiu, ja que els nostres tres màxims representants han perdut la categoria, sinó que també ha estat marcada per diferències i enfrontaments entre entitats que no ha fet res més que perjudicar novament el futbol lleidatà, que es troba immers en un dels seus moments més crítics de la seva història.
