Lleida va acollir el dissabte 25 d’abril una nova jornada per un Ponent Viu, sota el lema “Cultura, llengua, classe”, a la Sala Alfred Perenya. La trobada va reunir desenes de participants en un espai de reflexió i debat col·lectiu sobre el paper de la cultura i la llengua com a eines de transformació social i arrelament al territori.
La jornada va arrencar amb una taula rodona sobre la producció cultural a Ponent, on es van posar en valor experiències i projectes que treballen per construir una cultura crítica, arrelada i transformadora. Els participants van coincidir en la necessitat d’enfortir el teixit cultural del territori i generar més espais de coordinació entre agents.
En el bloc de ponències, Ixeya Quesada, militant d’Endavant OSAN i tècnica de normalització lingüística, va situar la llengua catalana en el centre del debat polític i social. La seva intervenció va defensar el català com una eina d’emancipació i cohesió, tot alertant dels riscos d’abordar el conflicte lingüístic des de perspectives desconnectades de la realitat de classe.
Tot seguit, el Tro de Ponent va aprofundir en la invisibilització dels parlars de Ponent. La intervenció va assenyalar com, especialment a partir dels anys 80, la consolidació d’un model estàndard de llengua ha contribuït a arraconar la riquesa dialectal, associant sovint allò central amb el prestigi i la correcció.
També es va analitzar el paper dels mitjans de comunicació i dels imaginaris culturals en la construcció d’estereotips, que han situat el parlar de Ponent entre la paròdia i l’autofolklorització. En aquest sentit, es va reivindicar la necessitat de trencar amb aquests tòpics i de recuperar els parlars propis com a part d’un patrimoni viu, digne i amb capacitat de generar identitat i cohesió.
La jornada va continuar amb un debat col·lectiu, on es van abordar qüestions com la naturalització del bilingüisme i els reptes per garantir el futur del català a Ponent. Entre les propostes sorgides, es va destacar la necessitat de promoure el català com a eina d’integració social, mitjançant l’elaboració de materials multilingües i la creació de grups de conversa que facilitin l’aprenentatge i l’ús de la llengua en contextos diversos.
Des de l’organització es valora molt positivament la participació i el nivell dels debats, i es reafirma la voluntat de continuar impulsant espais com aquest per construir un Ponent viu.
