Vaig recordar aquest proverbi l’altre dia. El tenia la meva tieta a la seva perruqueria fa molts anys penjat en la paret. Era com un papir enrotllable i no sé per què, però em va venir al cap i crec que són unes boniques paraules sobre les quals val la pena reflexionar i les vull compartir amb vosaltres. Proverbi àrab: “No diguis tot el que saps. No facis tot el que pots. No creguis tot el que sents. No gastis tot el que tens. Perquè, aquell qui diu tot el que sap, fa tot el que pot, creu tot el que sent i gasta tot el que té, moltes vegades, diu el que no convé, fa el que no deu, jutja el que no veu i gasta el que no pot”. Penseu una mica sobre aquestes paraules. No us ha succeït alguna vegada? No tot, només alguna part. No sé si cal prendre’s les paraules al peu de la lletra. És a dir, com en tot cal tenir un equilibri. Mereix com a mínim plantejar-se una mica el proverbi. Ja posats us compartiré algun altre proverbi àrab, per cert, que sembla venir dels contes de les mil i una nits. Sé perfectament que no és així, però m’agrada imaginar-m’ho d’aquesta manera. Un altre: “Hi ha quatre coses que no tornen: la fletxa llançada, la paraula ja dita, l’oportunitat malgastada i la vida passada”. Sembla que tots dos proverbis parlen de coses sobre les quals et pots penedir. Així que com a últim us en diré un altre que em sembla molt bonic: “Llibres, camins i dies donen a l’home saviesa”. Val la pena, oi?
Sessió: No iniciada
