Dijous passat vaig dinar amb el cap de l’oposició a la Paeria, en Xavi Palau, a l’àpat que va organitzar l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida. I divendres al migdia vaig compartir taula amb el paer en cap, Fèlix Larrosa, al dinar que va convocar el Fòrum Empresa. En el primer, el polític popular va afirmar que trobava a faltar el pla de govern del grup municipal socialista. En el segon, l’alcalde ens va presentar a l’empresariat assistent els eixos del seu futur pla de govern. A Lleida puc afirmar que tenim un pla de govern, cosa que actualment no passa en tots els consistoris.
Sense por d’equivocar-nos, la majoria dels governs municipals no tenen un projecte de futur sobre cap a on ha d’anar el seu municipi. Com a molt tenen algunes actuacions previstes, o alguna iniciativa que els ha caigut del cel, però aquestes o altres actuacions no s’emmarquen en cap projecte creïble que tingui sentit i que faci que la ciutat avanci. Encara més, no es tracta de comprovar si hi ha algun full de ruta darrera de cada alcalde o alcaldessa. Només pregunteu-vos com a veïns del vostre municipi si sabeu cap a on vol portar la ciutat el vostre govern.
Aquesta manca de projecte, aquest anar tirant, no és exclusiu dels nous temps, era habitual també en governs de fa 20 o 30 anys. El problema és que ens recordem sobretot d’aquells governs que sí que ho tenien clar i que van ser capaços de transformar les seves ciutats. Però no deixaven de ser una minoria, com en l’actualitat. Si el fet de no tenir projecte no tingués conseqüències, doncs no seria res remarcable, el problema és que no tenir projecte es paga. Si les conseqüències fossin immediates en la davallada de la ciutat, tots els governs intentarien tenir projecte, però com que els resultats es veuen a mitjà i llarg termini, no hi ha un incentiu prou important perquè tots els governs es posin les piles.
Però per què és tan important tenir projecte? Doncs perquè les ciutats han de tenir horitzons, han de saber què volen ser d’aquí a quinze o vint anys, han de saber quines són les seves apostes de futur. Sense rumb, sense un projecte clar que guiï l’acció de govern, les ciutats deambulen sense tenir un nord i, inevitablement, perden oportunitats. La millor manera de saber si una ciutat té rumb o no, és a través de l’obra de govern. De fet, la gran pregunta és per què els governs fan el que fan. És a dir, quina lògica tenen les seves actuacions i si aquestes s’emmarquen en algun objectiu a mitjà termini. I estic parlant d’objectius reals més enllà dels llocs comuns que no volen dir res i no porten enlloc, tipus: millorar la vida de la gent, dinamitzar l’economia local, etc.
Per què fan aquestes inversions i no unes altres? Quina lògica té aquesta proposta? Són algunes de les preguntes que ben segur no tenen una resposta clara. Potser es fan perquè ho demanden alguns veïns, perquè altres municipis ho fan o perquè ho hagi decidit el cap d’àrea o tècnic municipal corresponent. D’aquí que ens trobem que cada municipi té un polígon industrial, cada poble un pavelló esportiu, cada ciutat un viver d’empreses, cada poble el seu festival d’estiu i fins i tot cada municipi té els seus horts urbans.
El projecte és important per repensar el municipi i fer una aposta de futur. Els governs no només tenen la responsabilitat de gestionar la ciutat i fer que els serveis funcionin, de fet, això, ja ho poden fer els mateixos treballadors municipals. Una de les principals obligacions d’un govern és treballar perquè els veïns del municipi tinguin un futur millor, amb més oportunitats. I això depèn de tenir un projecte, una estratègia de futur i estar disposats a competir. No hauria de ser possible governar sense projecte. Però si molts governs ho fan és perquè els ciutadans els ho deixen fer. Molts alcaldes guanyen les eleccions folgadament encara que no hi hagi projecte al darrere. És el mateix que pot passar en un club esportiu. La diferència és que en un equip de futbol, per exemple, si no hi ha projecte, els mals resultats són inevitables i, per tant, és molt difícil sortir-te’n. Aquest any, en l’àmbit esportiu lleidatà, tenim exemples de com fer les coses bé i de com tirar sense projecte cap a l’abisme. A escala municipal, no hi ha resultats, no s’avalua, es va tirant. Però la realitat és inexorable i la decadència més tard o més d’hora està servida. No serà immediat, però les cartes ja estan tirades.
Vist des de dalt, no fa ni un any que s’han configurat els nous governs municipals i encara hi ha temps per treballar un projecte de futur. De fet, el mandat ja ha avançat prou per veure si hi ha un full de ruta darrere el govern o anar tirant serà l’ordre del dia. Totes les ciutats necessiten projectes, tots els governs n’han de tenir. No val a badar, encara hi són a temps.
