L’avi Valls hauria estat satisfet de que la Galícia que va trepitjar, hagi estat protagonista en converses i vaticinis polítics. De jove, el Josep Valls va voler fer les Amèriques des del Finisterre (deien a la família), però no se’n sap massa com va acabar l’aventura galaica. Total, que en tornar a la plaça Mercadal a la Balaguer de quan la Segona República espanyola, ja li havien penjat l’àlies ‘Galleguet’. Corpulent i ben plantat, geniüt, atrevit cavaller de fortuna, celebren les llegendes familiars, el ‘Galleguet’ controlava unes quantes timbes en pobles de la província. Sobretot les del Casino de Lleida. Me l’imagino amb el caliquenyo als llavis, el got d’aiguardent a les mans, i unes punyents llambregades de falcó sobrevolant les taules de joc. Com en qualsevol western a l’oest del Pecos al Segrià. Ves a saber si per allò de conferir un toc de respectabilitat social, també tenia obert un petit magatzem de gra i llavors, al dessota dels porxos de la plaça Mercadal, a tocar la costa del Sant Crist. Mentrestant, en quedar vidu de l’àvia Manuela, l’avi Valls es torna a casar amb la senyora Farrà. De l’encontre gens fortuït entre dues persones amb recorregut a les espatlles, en surt Carme Valls, la meva tieta, avui veu cantant del ‘Musiquem Lleida’. Gràcies a la política, nostàlgia del meu avi ‘Galleguet’.
Sessió: No iniciada
