Vaig créixer amb una oficina de Caixa Terrassa al costat de casa. Es va obrir als anys 80, només tenia un taulell i una cadira per esperar i funcionava 2 o 3 matins a la semana, però servia perquè tot el poble hi anés a actualitzar les llibretes, a cobrar la pensió o a pagar les excursions escolars, entre altres. El Marcel·lí, que hi va ser molts anys, atenia tothom amb un somriure. Però tot es va acabar el 2011 quan Caixa Terrassa es va integrar a Unimm i, després al BBVA. És una de les gairebé 6.000 oficines que s’han tancat a Catalunya en 14 anys. Ara, el govern ha anunciat un pla d’oficines mòbils per pal·liar aquest dèficit al món rural. No serà igual que aquella oficineta, però veurem com va.
Sessió: No iniciada
