No deixa de ser paradoxal que la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) hagi autoritzat, finalment, l’opa hostil del BBVA per la compra del Banc Sabadell, i ara li toca al govern de Madrid decidir sobre aquesta compra. El primer que hem d’assenyalar és que des de ja fa temps el capitalisme no és concurrent, sinó que és monopolista, negar que el sector bancari espanyol no està monopolitzat és voler tancar els ulls a la realitat (el mateix president del BBVA diu que espera que es respectin les “regles del joc”, no diu que es respecti la competència). Ara bé, i aquesta és la segona qüestió que volem també matissar des d’un principi, totes les autoritats monetàries, tant estatals (Banc d’Espanya) com europees (Banc Central Europeu) des del primer dia han dit que sí a l’operació. Fins i tot aquest últim no únicament vol bancs molt grans, sinó que prioritza la fusió de bancs d’Estats diferents. És a dir, la competència és pur principi teòric que ni es persegueix ni es considera necessària pel funcionament del sistema, malgrat que teòricament es predica sempre el respecte a les lleis del mercat.
El govern de Madrid té una papereta molt difícil (impossible no hi ha res, però en política si que hi ha coses impossibles) perquè haurà de lluitar contra les autoritats monetàries i, fins i tot, no fer cas de la resolució de la CNMC. Pedro Sánchez, i tots els seus ministres, s’hauran d’apartar de tota institució que els rodeja per dir que no a la operació, no ho tenen gens de fàcil. Sorprenentment, el president del govern de Madrid, un cop conegut l’informe de la CNMC, va anunciar la celebració d’una consulta popular que va finalitzar abans d’ahir divendres, 16 de maig. Tothom podia participar-hi i només calia anar al web del Ministeri d’Economia i contestar, prèvia identificació, el formulari.
La contesta del teixit empresarial català va ser fulminant. 23 entitats catalanes han enviat un escrit a Madrid en el que posen en evidència no només l’alteració de la competència amb aquesta opa hostil, sinó també els efectes negatius que tindrà en els crèdits a autònoms, petites i mitjanes empreses, que són les que depenen més del crèdit bancari (es calcula que es poden perdre entre 54.000 i 70.000 milions d’euros en crèdit disponible), també sobre l’ocupació, generarà un tancament d’oficines i un augment dels acomiadaments, així com una ruptura de la regulació bancària i una pèrdua de cohesió social i territorial, entre altres efectes que pot produir la compra. Personalment, no recordo una unitat tan gran ni en economia ni en política catalana com la que ha provocat la resolució favorable de la CNMC. Sembla ser que no en sortirem mai dels enfrontaments Catalunya-Govern central. També el 43% dels accionistes del Banc Sabadell es plantegen marxar si el BBVA acaba comprant i el 33% ha demanat al govern de Madrid que prohibeixi la compra.
No sé que pot arribar a passar si arriba a bon port l’adquisició però la reacció que ha generat a Catalunya la esmentada resolució de la CNMC no té precedents de cap mena. Amb aquesta oposició podrà el govern central dir que si? No podem entrar en detalls del informe de la CNMC, tanmateix, si que podem assenyalar que després d’enunciar els riscos que l’adquisició genera per la competència diu que els compromisos d’una bona praxis (no hi ha cap garantia, només la paraula) per part del BBVA elimina aquells riscos. Potser sí que hauria de canviar de nom aquesta Comissió.
