El papa Lleó XIV ha nomenat el capellà de la diòcesi de Sant Feliu, Daniel Palau, com a nou bisbe de Lleida en substitució de Salvador Giménez, que fa dos anys va presentar la renúncia a Roma en complir els 75 anys, tal com és preceptiu. Palau, nascut a Barcelona el 1972, va ser nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya el 10 gener d’enguany. El seu currículum és brillantíssim. Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona i va ser ordenat sacerdot el 23 de novembre de 2003. A banda dels estudis de Teologia, és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, i en Filosofia per la Universitat Ramon Llull. Va finalitzar el doctorat a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. A més, va fer estudis musicals de piano com a alumne lliure del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. I també és director de la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol i de la revista Quaderns de Pastoral del Centre de Pastoral Litúrgica. Només té una mancança: no ha estat bisbe de Menorca. Hi havia una tradició no escrita que per ser bisbe de Lleida s’havia de ser abans bisbe de Menorca. Ho van ser Francesc Xavier Siuraneta (1991-1999), Joan Piris (2001-2008) i Salvador Giménez (2009-2015). Diumenge vaig estar, precisament, al santuari de la Mare de Déu de Toro, patrona de Menorca. Al pati d’entrada hi ha una olivera amb una placa amb un poema dedicat a S’Olivera del Toro firmat per Antoni Deig, que abans de ser bisbe de Solsona també va ser bisbe de Menorca. Acaba així el poema: “Sempre, sempre serà el crit / que ens unesqui, decidit. / De Menorca, ma olivera, / tu seràs fita i senyera”. Deig ja apuntava maneres. A veure de quin peu calça monsenyor Palau, encara que no vingui de Menorca.
Sessió: No iniciada
