La incertesa hauria de ser un valor en educació, citant Tonucci. L’existència és incerta i incloure tal concepte en els centres educatius és inversió en salut mental. El model educatiu actual és un fracàs, atès que tant a Primària i a Secundària com a la Universitat el nivell de l’alumnat és baix. Els docents han d’educar i ensenyar continguts, adaptar metodologies per alumnes amb necessitats educatives i admetre la matrícula viva amb discents que es van incorporant durant tot el curs. Nogensmenys, la desmotivació es troba en docents i discents fent somatitzacions. La inversió en educació rau en la formació i incorporació de personal; és a dir, més mestres i professors, més logopedes i més psicopedagogs. Els coneixements i les funcions executives són secundaris a l’escola essent la base dels aprenentatges. La memòria, la planificació, la resolució de problemes i l’esforç són circumstancials en lloc de ser imperants. L’educació es crema entre fogons obtenint un plat de crisi latent.