Demà, dijous, 27 de març, se celebra la 64a Diada Mundial del Teatre. Així, amb majúscules. Inventada en els rebotats anys 60 per la Unesco, que per alguna cosa (in)útil ha de servir, ¿oi, madame Audrey Azoulay (La Celle-Saint-Cloud, França, 52 anys)? La directora generalíssima de l’ens cultural, enguany ha encarregat a Theodoros Terzopoulos (Makygialos, Grècia, 78 anys), director d’escena, la redacció del Manifest teatral. En síntesi, Terzopoulos formula un seguit de preguntes per diagnosticar les múltiples patologies d’aquest moribund amb salut de ferro que ha estat sempre Sa Majestat el Teatre. Que si les noves tecnologies, que si l’escena s’emmiralla en les pantalles, que sí ‘Necessitem noves formes narratives adreçades a conrear la memòria i donar entitat a una nova responsabilitat moral i política, que sorgeixi de la dictadura multiforme de l’actual Edat Mitjana’, emfatitza el grec. Alhora, reclama tornar al mite: Dionís, déu de les dues identitats fluïdes, femella i mascle, irat i amable, diví i animal, bogeria i raó, ordre i caos. Mentrestant, l’Aula Municipal de Teatre de Lleida, amb més de 40 anys a les espatlles, pateix manca de calerons i d’atenció, a mans d’una alcaldia pseudo-teatral. ¡Malfia’t de qui maltracta els comediants!, avisa l’astut Bill Shakespeare per boca del príncep Hamlet. Doncs això.
Sessió: No iniciada
