La cantant, compositora, escriptora i activista nordamericana Patti Smith, ‘la madrina del punk’, ha estat guardonada amb el premi Princesa de Asturias de las Artes i jo que m’alegro. L’artista de Chicago rep el guardó en temps incerts per a les llibertats democràtiques, com ho van ser els anys en què va començar a trepitjar escenaris, i després de proclamar Donald Trump com a “nefast invent dels mitjans de comunicació i del partit republicà”.
Patricia ‘Patti’ Lee Smith, que el 30 de desembre complirà 80 ‘takos’, es caracteritza per composicions que oscil·len entre allò poètic i allò musical com a gran admiradora que és del simbolisme poètic de Rimbaud i Bob Dylan, així com apassionada de Lorca.
“Jesucrist va morir pels pecats d’algú, però no pels meus”, proclamava al subversiu inici del disc ‘Horses’, que l’any passat va celebrar el seu 50è aniversari, amb ‘Gloria: In Excelsis Deo’, una invitació a la reflexió crítica que va atiar consciències.
Influenciada per l’obra de la generació beat ha deixat palès el seu gust per la poesia francesa del segle XIX, ha publicat poemaris i diversos llibres de memòries. Entre els seus amors declarats mai no s’oblida del que sent per Espanya, on ja el 2019 va rebre la Medalla de Oro de las Bellas Artes.
La seva veu captivadora i compromesa ha sonat en directe molt a prop d’aquí, al Festival d’Escalarre i uns anys més tard, el 9 de juliol de 2005 a l’incomparable marc de les Basses, com a cap de cartell del primer dels quatre festivals Senglar Rock que es van fer a Lleida, on no va defraudar gens ni mica amb clàssics com ‘Because the Night’ o ‘Power to the people’… Oh yeah!
