La polarització vigent simplifica realitats complexes en dicotomies entre bons i dolents. El president Trump als Estats Units n’és un exemple fefaent, com també ho és, salvant les distàncies, el president Pujol a Espanya. Per una banda, el discurs incendiari de Trump atia als seus adeptes. Nogensmenys, aquest mateix discurs genera rebuig a moltes persones. Per l’altra banda, Jordi Pujol, qui durant dècades va ser un president admirat per a Catalunya, també té fidels com detractors. És evident que la corrupció s’ha de jutjar, però la humiliació d’Espanya vers la figura de Pujol és un escarni de manual, atès que s’ha traspassat el terreny dels successos per entrar en la demonització d’una persona de noranta-cinc anys. L’odi mobilitza l’enemic en forma de tiroteig o en forma d’ignomínia. Vatua quin paral·lelisme entre Trump i Pujol! Comptat i debatut, la necessitat de crear enemics útils va en detriment de l’afabilitat.
Sessió: No iniciada
