Perquè a París se li diu la ciutat de la llum, quan el sol i la llum no és, per cert, el que més llueix? En tots els meus viatges a la capital de França he intentat esbrinar el perquè es coneix d’aquesta manera a París. Encara avui dia no ho sé. Vull creure que se la coneix com la ciutat de la llum perquè la llum és imaginada. No real. És la que li dona el seu conjunt històric, cultural, monumental, lúdic… A París existeixen moltes llums que brillen més que el sol. Per aquest motiu és considerada com una de les ciutats més belles i espectaculars del món.
Diuen els grans coneixedors que té de tot. Per tenir, compta amb totes les avantguardes que es pot un imaginar. Gairebé tot sorgeix de París; la moda, els enginys, la gastronomia, els cabarets, la literatura, les tendències en el consum de vi, la música clàssica, i una llarga llista d’iniciatives que fan d’aquesta la capital del món d’obligada visita.
Si ens cenyim als símbols presents que brillen més que el firmament, podem confeccionar un interminable inventari classificat per a tots els gustos. Entre altres, la Torre Eiffel, amb més d’un segle d’història, que s’ha convertit amb el pas del temps, en el símbol de París i en el monument més visitat del món. La Catedral de Notre-Dame és l’edifici gòtic-religiós més important de França, i també l’Arc del Triomf, icona més representativa de París, amb dos segles d’història i que ha viscut els moments més importants de França.
Altres baluards parisencs són el Panteó, que va ser el primer gran monument de la ciutat; el Palau dels Invàlids, construït al segle XVII com a residència per als soldats retirats del servei en el qual descansen les restes mortals de Napoleó; i el Palau de Versalles, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, sent un dels palaus més coneguts en l’àmbit mundial, lloc on es va signara el final de la Primera Guerra Mundial.
A l’esmentat cal afegir, la Sainte Chapelle; la Basílica del Sagrat Cor; l’Òpera Garnier; l’Església de Saint Sulpice; la Capella Expiatòria; el Palau Real; el Castell de Vincennes; els 30 ponts i passarel·les que té París al llarg de 13 quilòmetres de curs del riu Sena per la ciutat; la Torre Montparnasse; les Catacumbes; la Basílica de Saint-Denis; l’Església de la Madeleine i el Museu del Louvre.
París és considerada la capital de la gastronomia mundial. Ho avala el catàleg de restaurants i hotels que llueix. Compte amb l’Hotel Le Meurice; l’Hotel Plaza Athénée que capitaneja Alain Ducasse; Le Grand Véfour que dirigeix Guy Martin; l’Arpège d’Alain Passard; i l’Hotel Georges V.
La ciutat de la Llum, a la nit, es torna màgica amb Moulin Rouge, Lido i Paradis Latin, que s’ha posat, aquest, de moda en els últims temps, sent tot un revulsiu. Com va dir Enric IV de França; “Paris vaut bien une messe” (París bé val una missa).
