“Papa, aquests dos es carregaran el món”. La frase me la va dir la meva filla Mafalda mentre escoltàvem per la ràdio la notícia que Elon Musk volia comprar Open AI a Sam Altman.
Segons Wall Street Journal, Musk ha ofert 97.400 milions de dòlars per a quedar-se amb l’empresa que ha impulsat la intel·ligència artificial. Sí, sí. Ho heu llegit bé: 97.400 milions! I Altman ha rebutjat la proposta! Ho ha fet amb un missatge a X (la xarxa social propietat d’Elon Musk): “No, gràcies. Però comprarem Twitter per 9.740 milions, si vols”.
Baralla pública entre rics. I batalla per a controlar la intel·ligència artificial. És el tecnofeudalisme. Potser tinc ja mentalitat de senyor gran però tot el que està passant em fa pensar en la pel·lícula Terminator. Si no gestionem bé l’avenç de la tecnologia, ens encaminen cap a un món apocalíptic: l’home contra la màquina, una màquina creada per la pròpia humanitat però que pot acabar destruint-la. De fet, d’alguna manera ja ho està fent. Twitter s’està carregant la factor humà, és a dir, l’empatia, la voluntat de comprendre els altres. Perquè X s’ha convertit en un multiplicador d’odi sobretot des que Elon Musk la va comprar per 44.000 milions de dòlars el 2022. En tres anys, Musk s’ha convertit en copresident dels Estats Units fent un tàndem perillosament pintoresc amb Donald Trump, que és un mono amb dues pistoles. La llista de decisions insòlites és llarga i abarca perilloses bogeries com voler convertir Gaza en un ressort a l’estil Rivera Maya o demencials xorrades com eliminar les palletes de paper i recuperar les de plàstic o cambiar el nom del Golf de Mèxic per Golf d’Amèrica…
“Trump i Musk son milmilionaris?”, em va preguntar el meu fill Teo. “Sí, tenen tants diners que enlloc d’anar de vacances a la platja, per exemple, Musk vol viatjar a la Lluna”, se’m va acudir respondre-li. “Doncs ja veus tu quina tonteria…”, em va dir la meva filla. Els nens sempre tan assenyats. Com diria la Mafalda del còmic: “Pareu el món, que en vull baixar”.
