Vaig començar a agafar-li mania a la paraula empoderament. No només perquè el corrector la subratlli en vermell, indignat en detectar un calc directe del castellà (que a la vegada l’ha fet de l’anglès), sinó perquè és la típica paraula que s’ha anat disfressant de conceptes dispersos i falsos. Cada cop que l’he vist en un article sociològic o una presentació de power point –on tan bé hi queda– m’he obligat a mi mateixa a consultar el veritable origen i significat del mot, que va començar a utilitzar-se els anys 60 i 70 en el context de drets civils, feminisme i desenvolupament comunitari.
Ara mateix, veient-lo escrit en la primera línia de l’article, ho he fet un cop més: procés de fer que algú o un col·lectiu guanyi control sobre la seua vida i decisions. A poc a poc, he après a identificar-ne les diferents identitats falses que tan bé li estan als contextos de màrqueting i coaching. Deixo a la lliure interpretació de cadascú quin seria l’error d’ús, conscient o no: “fes el nostre taller d’empoderament personal”, “si no et promocionen és que no estàs prou empoderada”, “des que el van nomenar cap, el seu empoderament no li permet saludar-nos”.
Però aquesta paraula no està sola en el món de la perversió dels conceptes. En podem trobar d’altres, com ara resiliència. Aquesta no queda subratllada en escriure-la; si més no, està aprovada, lingüísticament parlant. Si el seu significat d’origen es referia a un ecosistema capaç de tornar a l’estat inicial després d’un impacte, només calien uns anys perquè, ja malejada, s’infiltrés als arguments sociològics. I si fa uns anys em vaig sentir orgullosa que se’m qualifiqués de professional amb resiliència, ara ho rebria gairebé com un insult perquè el missatge seria: cal ser resilient per aguantar la càrrega de feina. Encara en tinc unes quantes més de paraules enganyoses. Sororitat. Aquesta també bull per sota quan l’escric. Si abans era un llaç polític entre dones, ara ja ha passat a ser un ornament en els comptes d’Instagram. Més paraules encara: sostenibilitat, concepte que feia referència a l’ecologia. Ara tot és sostenible, tenim plàstic sostenible, i les empreses més contaminants fan informes de sostenibilitat per demostrar que són sostenibles.
Unes quantes més, sense comentar: diversitat, inclusió, transparència, vulnerabilitat, empatia…, almenys aquestes són acceptades pel corrector ortogràfic. Al contrari de mindfulness, pràctica budista adaptada a occident per tractar dolor crònic i estrès que s’ha anat transformant en tècnica de productivitat i gairebé de tractament estètic.
Segur que en trobaríem més, però en algun moment hi haurem d’escriure el punt final. Només ens queda deixar constància que, si bé la majoria van néixer dins de moviments de reivindicació social o desig de millora personal, a hores d’ara ja han quedat al servei de la manipulació del discurs i al consumisme més emmascarat. Fonts de consulta: Google, Gemini.
