L’estiu meteorològic arrenca avui amb una previsió que contempla per al proper trimestre temperatures més elevades a les habituals. A l’espera del resum meteorològic d’un mes que ha resultat infernal, allò que els especialistes han considerat un “maig anòmal”, la previsió apunta que les temperatures es mouran els propers mesos en la part alta de les gràfiques. En hi estem acostumant. L’estiu cada cop comença abans. Hem incorporat el mes de juny a la temporada d’estiu, amb calorades que no eren el preludi de res, sinó simplement part del període canicular. Tant, que els centres escolars havien implantat les classes únicament de matí al juny per poder evitar les aules reescalfades de les tardes. La mateixa situació es reprodueix ara ja al mes de maig. Escoles i instituts han hagut de recórrer aquests dies a aires condicionats i ventiladors per poder fer suportables les classes a temperatures ardents. Fins i tot, Educació ha anunciat que una part important del seu pressupost per a 2026 es destinarà, precisament, a dotar els centres d’aparells d’aire condicionat. La societat evoluciona, però el temps ho fa encara més de pressa. Quan jo vaig fer la Selectivitat, la prova era a finals de juny i et preparaves tot just encetada la calor; ara, les PAU són a finals de maig o primers de juny, quan ja fa dies que els termòmetres estan disparats. Acabarem programant les proves a l’abril, amb els alumnes ventant-se igualment a les aules. El dolent no és que algú encara negui el canvi climàtic; el pitjor és que hi hagi algú disposat a votar-lo. Això sí que pot ser l’infern.













