En l’imaginari col·lectiu humà el llop exerceix una barreja de fascinació i maleïtisme. Però què representa el llop en el seu veritable hàbitat, la naturalesa? Una escala més en l’ecosistema, un esglaó més en la cadena alimentària animal. El Congrés espanyol ha aprovat amb els vots del PP, Vox, Junts i PNV obrir la veda de caça del llop ibèric al nort del Duero. L’aprovació ha indignat a ecologistes i defensors del llop, que consideren que és una espècie que cal protegir perquè està en perill d’extinció. Els que vam créixer amb Félix Rodríguez de la Fuente, Carl Sagan o Jacques Cousteau vam aprendre el valor de cada espècie i la necessitat de preservar-les. Com va dir Rodríguez de la Fuente, defensor del llop i també de la ramaderia, “no podemos renunciar al hermoso aullido del lobo, el lobo ha de vivir donde pueda y deba”. Hi ha però qui s’entesta en atribuir a la naturalesa problemes que han generat els humans, i per als quals la solució sempre és matar. El 5 d’abril hi ha convocades manifestacions a tota Espanya contra l’esmena que modifica la protecció del llop ibèric i que és una argúcia de la dreta parlamentària que l’ha vinculat al desaprofitament alimentari. No hi ha dubte, som un país de bàrbars i trilers.
Sessió: No iniciada
