Una associació de cooperatives de Reus està impulsant el projecte Compra local, paga en efectiu que pretén estimular el comerç de proximitat i el pagament amb diners, és a dir, al comptat, o, com dèiem abans, trinco-trinco. El primer objectiu de la iniciativa és molt encomiable. El comerç local és vital per donar vida a les ciutats. El segon propòsit és una guerra perduda. Els diners en efectiu té els dies comptats. Què pretenen amb aquesta iniciativa? En primer lloc, estalviar-se les comissions que cobren els bancs. En segon lloc, protegir la traçabilitat dels hàbits de consum. I, en tercer lloc, pagar amb bitllets frena la compra compulsiva. Són objectius molt lloables, però poc realistes. Fins i tot les targetes de crèdit en el format del plàstic tenen els dies comptats. Només cal veure la velocitat amb què s’està implantant el Bizum, paraula que vol dir “bi” (transferència entre dos) i “zum” (rapidesa). És tan fàcil com trucar per telèfon. Això no és res. Aviat veurem els tokens (unitats de valor emeses per entitats privades), els pagaments invisibles i els sistemes biomètrics a través de l’empremta dactilar o el reconeixement facial. Zum-zum!