Arriba la setmana en què mig país fa vacances. I encara que el preu de l’habitació sembli tenir vistes al paradís i no a un pati interior, no ens queda més remei que acceptar que les tarifes es cotitzen a l’alça. Llavors busquem paisatges idíl·lics, cales amagades, pobles amb encant que hem vist a les xarxes o descobert en portals especialitzats. I sorpresa: allò ja no és un racó amb atractiu. És una olla de cigrons amb cobertura mòbil i gent fent cua per fotografiar-se aparentant espontaneïtat. Els llocs poc coneguts han passat a ser vox populi. No sé si haver demanat a la IA una ruta de viatge pel mateix destí ha pogut tenir alguna cosa a veure. Així doncs resulta que, quan tots busquem el mateix al mateix lloc, és quan descobrim una gran veritat: que a l’agost, fins i tot per desconnectar, cal tenir estratègia. I que la clau està en diferenciar-nos.
Sessió: No iniciada
