El Govern i el Departament d’Agricultura han fet una aposta clara pel sector de la generació de biogàs. Ens pot explicar els beneficis i virtuts d’aquesta tecnologia?
En primer lloc, amb el tema del biogàs, el titular seria ‘anem tard’. L’agroalimentari és el primer sector de l’economia a Catalunya. Som un referent al món amb l’indústria alimentària. I ho hem de ser en tota la cadena de valor, també en la gestió sostenible i responsable de tot el subproducte que genera. A més els ramaders poden obtenir un aprofitament econòmic del biogàs que generen que es pot vendre a la xarxa o per autoconsum. Tenim l’obligació de complir els objectius de la lluita contra el canvi climàtic. I a sobre és una gran oportunitat per reduir de manera exponencial els nitrats del sòl, sobretot a les zones vulnerables. Tenim una estratègia del biogàs i tenim una estratègia per al digestat que també contempla que es pugui acabar generant un fertilitzant que substitueixi els productes químics.
Com s’ha de concretar tot això?
La nostra estratègia creu que fa falta habilitar 50 plantes en els propers 5 anys. Això ens permetria gestionar el 45% del purí que en aquest moment es produeix a Catalunya. I per això hem aprovat projectes estratègics. No pot ser que tardem anys i anys en fer una planta. Cal que aquells que siguin projectes estratègics tinguin una tramitació més ràpida, més simple i més fàcil. Vam fer una línia d’ajuts el 2024 per 17 projectes de biogàs de més de 40 milions d’euros. Obrirem una nova convocatòria el 2025 de menys import, però també per subvencionar aquesta tecnologia.
Quin paper juga la demarcació de Lleida en tota aquesta estratègia?
Lleida té segurament una gran oportunitat al davant. Si volem complir amb la lluita contra el canvi climàtic, necessitarem recursos naturals, necessitarem una economia circular i Lleida té sol per tenir energia renovable i té l’obligació de treballar amb el biogàs. A més hem de ser capaços de tenir centres que facin innovació, transparència tecnològica i per últim tenir les inversions necessàries per aconseguir infraestructures preparades de fibra òptica, de carreteres o de connexió amb el port de Tarragona i ferroviàries, per descomptat.
Què pot dir als opositors a projectes com Tracjusa o la planta de la Sentiu de Sié per convèncer-los?
Que s’escoltarà a tothom. I tothom tindrà un espai per dir la seva i per presentar les al·legacions que vulguin. Volem fer-ho de la millor manera possible i generant el mínim impacte advers al conjunt de la societat, però s’ha d’avançar. No podem bloquejar tots els projectes que generin el més mínim dubte. Escoltar, adaptar el projecte i avançar. Analitzarem cas per cas. En la nostra estratègia defensem que els impulsors de les plantes siguin una agrupació de ramaders per fer una gestió conjunta del seu purí en un radi determinat. Hi ha d’haver una responsabilitat dels ramaders per fer una gestió correcta de proximitat del residu que generem. Anem tard, però ho volem fer bé.
Enguany hem viscut una primavera de pedregades primerenques i s’ha tornat a posar sobre la taula el debat de les xarxes antipedra i el seu elevat cost. El Departament té previstes ajudes en aquesta direcció?
En el sector agroalimentari o invertim més o no ens en sortirem. Cal mobilitzar més diners per fer inversions productives al camp. Regs, sistemes antigelada, xarxes antipedres, maquinària i, per tant, tecnologia en els cultius i, per tant, inversió. Necessitem estabilitzar les produccions. Tenim davallades i oscil·lacions amb les produccions agràries cada cop que ve una inclemència climàtica, però les podem evitar o almenys les podem escurçar. En el cas de les pedregades cal fer una programació d’instal·lació de xarxes antipedres, especialment a les comarques de Lleida, per als propers cinc anys. Una part dels diners de les pedregades aniran per xarxes, una altra part aniran en ajudes. Això ja ho hem dit.
Aquesta realitat climàtica canviant hauria de fer replantejar o reformular el tema de les cobertures de les assegurances?
Estem ara també fent un treball d’analitzar el marge de millora que tenen les cobertures agràries a casa nostra. En el cas de la fruita hi ha el 85% assegurat. Aquí sí que funciona. En altres cultius hem de veure com demanem algunes millores. I el nostre compromís queda clar en el fet que nosaltres som els primers de ficar molts diners per finançar Agreoseguro. Així podem demanar que el ministeri també incrementi al màxim de la seva aportació, demanar als agricultors que assegurin. Mantenim el compromís d’escoltar tothom per analitzar quines són aquelles primes que cal millorar o aquells cultius que no estan prou ben assegurats.
Es parla molt últimament de la modernització del Canal d’Urgell, però no s’acaba de concretar res. Hi ha sobre la taula xifres, terminis…?
En primer lloc, el compromís és que aquest 2025 es presenti el pla de regadius 25-40. És important que tinguem un full de ruta cap on hem d’anar i que és el que hem de fer, vingui qui vingui. És molt important que es blindin partides pressupostàries i que totes les comunitats de regants de Catalunya tinguin el seu projecte de modernització.
Sobre el Canal d’Urgell el compromís continua essent que el 2025, se signi el conveni de modernització entre l’Estat, la Generalitat, les Comunitat de Regants, i, per tant, els tècnics estan treballant amb el cofinançament de les obres i en fórmules financeres per facilitar que el regant pugui assumir aquesta modernització. No volem que cap regant del Canal d’Urgell hagi d’abandonar les seves terres per no poder afrontar aquesta modernització. La Generalitat farà una aportació molt important, però els regants també han de ser conscients que una part l’hauran d’aportar ells i que els serà àmpliament compensada amb l’augment de les productivitats que tindran un cop estigui modernitzat.
HI ha malestar pels danys de la fauna cinegètica al cultius, especialment amb els conills a la plana de Lleida. Els queda algun as amagat per afrontar aquesta problemàtica?
Cal dir que s’ha fet molt, més que mai, però s’ha de fer molt més. S’han multiplicat per sis les captures de conills al primer trimestre del 2025. Aquí hi ha molta gent que hi ha estat treballant. Els llocs on s’actua la gent està contenta, però hem d’actuar més. Mai s’havien posat tants recursos com ara, materials humans i econòmics. Dilluns (demà) hi ha una reunió molt important per analitzar el que s’ha fet i mantenir el que ha funcionat i proposar una bateria de mesures noves per tal d’intensificar la lluita contra la fauna cinegètica. Aquest és un problema que requereix el compromís de tot el Govern, de tota la societat i de tot el territori. Això no ho resoldrà la Generalitat sola. És un problema de salut pública i se li ha de donar una importància cabdal.
A principis d’any vàreu arribar a diferents acords amb el sector per evitar noves tractorades i protestes. En quin grau de compliment es troben avui aquests acords?
La majoria dels acords estan complerts i una bona part estan en d’execució. Fem un seguiment periòdic de l’evolució. Ben aviat concretarem també mesures fiscals que teníem pendents. Iniciarem, per exemple, la tramitació per la bonificació del 95% de l’impost de successions per agricultors professionals i explotacions prioritàries.
Tenen també sobre la taula el tema de la crisi aranzelària amb els Estats Units i tot el rebombori que ha generat. Hi ha algun pla per ajudar els productors lleidatans?
La primera comunitat autònoma que va respondre de l’Estat va ser la Generalitat de Catalunya amb el pla Responem, de diners per tal d’ajudar les empreses que estan fent exportacions. En segon lloc, prudència perquè els Estats Units són els primers interessats a reconduir la inestabilitat generada pels aranzels. Primer 20, després 10, i llavors ja ho veurem. Confiança en què les negociacions entre Brussel·les i l’administració Trump puguin arribar a bon port. Mentrestant, ja tenim una línia de crèdits ICF per a les empreses i una línia d’ajuts, per a empreses afectades pels aranzels. El més important, i en això treballem des de Prodeca, és consolidar i no perdre ni un client dels Estats Units que és un mercat gurmet. El nostre mercat és Europa, però cal també obrir camí a Sud-amèrica, Àsia i Emirats Àrabs. Cal recordar que tenim un teixit empresarial resilient, que s’ha adaptat a la geopolítica canviant i als canvis climàtics d’una manera impressionant.
Per acabar. Van anunciar que s’intentarà que els menús de l’escola, hospitals… que depenguin de les administracions, hi hagi un 50% dels aliments de proximitat. ¿És suficient o es podria de ser una mica més ambiciós?
Ara és zero. El 2025 s’ha d’aprovar la llei al Govern per definir l’estratègia alimentària de Catalunya on s’inclou aquest punt. Això s’haurà de tramitar, i si al Parlament es decideix pujar aquest percentatge, es podria fer. Catalunya ha de fer un pas endavant en reconeixement, en coneixement, estima i escollir i discriminació positiva cap al producte català. Evidentment sense deixar enrere la nostra vocació exportadora.
