T’has adonat que no són poques les vegades que escoltes paraules que no siguin de malestar, d’angoixa o de protesta? Si et pares a pensar en tot el que has escoltat de les persones que t’envolten en els darrers dies pot semblar que la situació no pot ser pitjor. I és que tots hem renunciat a moltes coses, inclosos els que estan a la platja o a algun altre lloc allunyat de la solitària Lleida. I d’entre tanta impotència i desitjos frustrats, l’oblidada oportunitat de canvi.
Escoltant l’altre dia a uns amics vaig percebre com es despertava en mi una sensació similar a la que vaig experimentar anys enrere sortint del meu pràcticum a l’Hospital Santa Maria. Inexpert i en formació, em vaig adonar que després d’escoltar a múltiples persones que acudien a teràpia a causa d’una forta depressió la meva cara no era igual, la vida semblava més trista. No m’havia passat res a mi però m’havia endut a casa una carregada motxilla d’empatia mal gestionada. I és que si una cosa aprens amb el temps, és la importància de cuidar-se per no arribar al punt de posar-te tant al lloc del pacient i t’afecti tant com per acabar compartint el paquet de mocadors.
Al parlar de l’actualitat i les aspiracions futures amb els amics vaig adonar-me de com m’estava contagiant del caire tan negatiu i desesperançador que desprenia la conversa. Els nostres neguits i frustracions semblaven llavors multiplicar-se mentre l’estat d’ànim col·lectiu dequeia. I és que és normal que a vegades el positivisme brilli per la seva absència en els nostres pensaments. Però que n’és de necessari.
No hem de fer-nos falses il·lusions, però tampoc no cal creure’ns totes les fatalistes prediccions. És quan agafem perspectiva quan ens és possible veure la cosa bona que s’amagava entre el malestar. El punt de partida pot ser el fet de qüestionar els nostres pensaments absolutistes, on sembla no haver-hi cap cosa a fer i tot a perdre. És llavors quan podem crear solucions, o si més no, atansar-nos-hi amb accions.
Saps aquell “passarà” o “estaràs millor amb el temps” que les persones que t’envolten s’esforcen per recordar-te? Doncs tampoc, no diré que tot serà molt millor i que tot anirà bé. Pot ser que no, després del confinament a moltes persones els anirà millor però a d’altres de ben segur els costarà més remuntar. El que es tracta és de quants punts tindràs tu perquè et passi una cosa o altra.
Som responsables de com gestionem el que ens passa. De la força que té la crisi en nosaltres. Atendre i acceptar els sentiments desagradables que es desperten en nosaltres i entendre la funció que compleixen és un bon atansament al final desitjat. Moltes coses no les podrem esquivar però, i les que sí? I les coses bones que ens ofereix aquesta desgraciada situació? Si la teva resposta és “cap”, ho lamento, no ha servit de res aquest escrit.
Sessió: No iniciada
