La impulsivitat pot ser molt difícil i problemàtica de gestionar. Sovint és un dels motius de venir a consulta. Moltes persones perceben que les emocions de vegades els sobrepassen, que acaben dient coses que no volen i perden el control de les seves accions. Per parlar d’impulsivitat, hi ha una frase que em sembla perfecta:
“És el segon ratolí qui s’emporta el formatge”.
Trobo que reflexa a la perfecció que mantenir la calma pot sortir molt bé. Aquests segons de més en els que s’ha aturat i ha pensat quina era la millor opció li donen al ratolí el saborós regal. Sí, clar està, pot ser que al segon ratolí se li faci de nit. Pot ser que al precipitat primer ratolí li hagi sortit bé la jugada i s’hagi endut el formatge enlloc de caure a la trampa. Però si s’ha d’escollir una estratègia a llarg termini (afrontar dos o tres reptes més), jo tinc ben clara la meva opció.
Això pot ser aplicable a moltes d’aquelles situacions que volem resoldre amb presses i sense premeditar-ho massa perquè molesta. Aquells problemes o decisions importants que volem treure’ns ja del damunt perquè ens ofeguen. Allí el plaer momentani de liquidar d’una vegada per totes el tema, o si més no evadir-lo durant una estona, ens pot jugar una mala passada.
També em refereixo als moments en els que sembla que prenguem foc a la velocitat d’un llumí. Quan alguna cosa fa eclipsar la nostra capacitat de control i desapareix la “ment freda”. Ve a ser una discussió amb un familiar (esculli el seu preferit), un desacord amb la parella o ja un simple debat amb algú; d’aquells que acaben com els de la Sexta. En aquell moment i en calent, pot ser realment temptador dir tot allò que t’ha vingut ràpid a la ment i que saps que picarà. Tot i saber que no pot portar més que endinsar-se en una lluita per a veure qui és millor o pitjor. Inclús possiblement a un desenllaç que té molts números de no ser el desitjat.
I mira que n’és de bo començar a treure tot el que no li hem dit en tan de temps i que ens està desgastant. Però així pot convertir-se en la opció més desestabilitzant i tòxica per a la relació. Haver valorat funcionalment la situació, els nostres sentiments i les accions a prendre, crear el moment i la manera de comunicar-ho pot ser una habilitat digna de superheroi. I el resultat pot ser com a tal, reconfortant i motiu d’orgull, reflex de maduresa i salut. I sé que la teoria us la sabeu tots, que es una obvietat que alterats i comportant-nos de forma impulsiva no acabarà bé la cosa. Però al final pot ser tan perjudicial la impulsivitat mal gestionada com n’és de mortifera la trampa per a ratolins.
