El jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell haurà de citar a declarar els onze guàrdies civils investigats per tortures en una de les detencions de l’’operació Judes’ el 23 de setembre del 2019, segons ha fet públic Alerta Solidària. Són els agents i comandaments que van practicar l’arrest del sabadellenc Jordi Ros, i que el jutge no ha citat en quatre anys d’instrucció. Entre altres motius, la investigació s’ha dilatat perquè Ros denunciava tortures durant l’escorcoll i també el trasllat a Madrid, però el jutge deia que no podia investigar fets ocorreguts fora del seu partit judicial. L’advocat de Ros ho va recórrer i ara l’Audiència de Barcelona li ha donat la raó. El tribunal critica la “pèssima instrucció” feta pel jutjat de Sabadell.
L’advocat de Ros, Xavi Monge, ha precisat que els onze guàrdies civils que consten com a investigats a la causa i que hauran de ser citats a declarar són els set agents que van entrar al pis de Ros el 23 de setembre del 2020, el cap del dispositiu, dos capitans i el comandant en cap de la Divisió d’Informació a Catalunya.
Monge ha presentat un escrit aquest dimarts als jutjats de Sabadell reclamant que se citi els guàrdies civils, en compliment de l’estimació del recurs per part de l’Audiència de Barcelona, i també ha demanat que s’identifiquin tots els agents que van participar en el trasllat de Ros a les dependències de Sant Andreu de la Barca i Tres Cantos, a Madrid.
L’advocat ha recalcat que la denúncia es va presentar el febrer del 2020 contra l’actuació de la Guàrdia Civil per les “nombroses vexacions i tortures” que va patir Ros des que els agents van irrompre a casa seva. Monge ha relatat que el seu client va ser privat de tenir assistència lletrada durant tota la detenció fins que va arribar a Madrid, que l’arrest no va ser comunicat al col·legi d’advocats dins els terminis legals i que els agents no van deixar-lo dormir. “El van coaccionar durant tot el trasllat per forçar que s’autoinculpés”, ha asseverat.
Ha lamentat que, des que van presentar la querella fa quatre anys, el jutjat de Sabadell hagi “boicotejat” la instrucció contra la Guàrdia Civil i ha celebrat que l’Audiència de Barcelona ara doni la raó al recurs contra l’omissió dels fets ocorreguts durant el trasllat. “S’ha estimat el nostre recurs de forma íntegre mentre s’ha desestimat el vergonyós recurs de la fiscalia”, ha destacat, tot demanant la citació “immediata” dels onze guàrdies civils “que fa quatre anys que consten com a investigats” i la identificació de la resta d’agents implicats en aquell 23 de setembre.
A la resolució, l’Audiència de Barcelona afirma que “no es poden deslligar” les presumptes tortures denunciades als escorcolls de les que haguessin ocorregut al trasllat, i afirma que hi ha una “clara continuïtat delictiva”. “La vulneració de drets fonamentals, les coaccions i les amenaces denunciades tenen un evident caràcter continuat”, afegeix, i conclou que cal “investigar els fets sense més dilació i amb caràcter preferent tenint en compte el temps transcorregut i la vulneració ja ocorreguda del dret a tutela judicial efectiva”.
En el marc d’una concentració celebrada aquest dimarts per part de grups de suport als investigats per l’’operació Judes’ i altres acuses contra activistes independentistes, Monge ha asseverat que la resposta de l’Audiència de Barcelona és un “pas més en la lluita contra la tortura” i ha dit que “no hi haurà ni un pas enrere contra la repressió de l’estat espanyol”.
La ressolució de l’Audiència de Barcelona que obliga a citar a declarar els guàrdis civils per presumptes tortures arriba en paral·lel a la recent notificació de l’Audiència Nacional per celebrar la vista prèvia d’al·legacions del judici de l’’operació Judes’. Els CDR encausats per terrorisme han estat citats el 27 de juny a Madrid, en vistes a un futur judici en què la fiscalia demana fins a 27 anys de presó per a alguns d’ells. Alerta Solidària, però, és a l’espera que es publiqui la llei d’amnistia per demanar que la causa s’arxivi en aplicació d’aquesta llei.
Monge ha criticat que hagi de persistir durant quatre anys per a què els guàrdies civils hagin de declarar per les tortures a Ros, mentre el seu client ja és a les portes de judici. “Les forces de l’estat viuen en una amnistia constant i impunitat absoluta”, ha etzibat.
Crítiques al cofoisme polític
D’altra banda, el col·lectiu Alerta Solidària ha estat molt crític amb les valoracions polítiques d’Esquerra i Junts fetes la setmana passada amb motiu de l’aprovació de la llei d’amnistia, les quals ha definit com a “insultants i indignants per als represaliats”. “Dir que la llei és la fi de la repressió ens sembla alimentar un discurs triomfalista estèril, falaç i infantil”, ha assegurat el portaveu Martí Majoral.
En aquest sentit, ha recordat que el mateix dia d’aprovació de la llei transcendia la citació de la vista prèvia del judici de l’’operació Judes’, que els fiscals del Tribunal Suprem concloïen que la llei no empararia el terrorisme i la malversació, i també era detingut i empresonat l’activitsta Abel Mora. “La llei d’aministia manté actius els aparells repressius”, ha refermat, i ha instat els partits independentistes a “treure’s de sobre l’alçament triomfalista”.
Per últim, Alerta Solidària ha apuntat que ara “posa la lupa” en una vintena de casos que considera “estratègics” per demanar l’aplicació de la llei d’amnistia. “D’aquests dependrà l’èxit cap als altres 400 manifestants o activistes afectats per causes judicials vinculades a l’independentisme”, ha afegit.
