El cinema, el teatre, la música, la literatura i l’art són cultura i són inversió en salut individual i de país. Les famílies amb un nivell sociocultural baix tendeixen a tenir un nivell educatiu inferior, atès que cultura i educació són vasos comunicants. Tal segregació escolar és encara una realitat. L’educació ha de ser amb igualtat d’oportunitats independentment de tot i malgrat tot. La cultura modela el cervell, puix aquest abraça el concepte de plasticitat. La cultura és incisiva i rejoveneix la psique. Així doncs, hem de consumir cultura, perquè és l’opció política més revolucionària a llarg termini, parafrasejant Montserrat Roig. El cervell requereix el 20% d’energia ingerida i la font principal n’és la glucosa. Per tant, la cultura és una mena de carbohidrat. Cal que el govern inverteixi en esdeveniments culturals i en subvencioni perquè tots els ciutadans hi tinguin accés. Quan hi ha malabsorció de nutrients, es pateix estrès, i la cultura és nutrient per al cervell.
Sessió: No iniciada
