L’ésser humà sempre ha recelat d’allò desconegut i ha volgut esbrinar més la part negativa que no pas la positiva de tot allò què és novetat. A més, sempre hi ha persones, moltes amb prestigi, que fan prediccions que semblen molt ben argumentades i que passen a ser una creença, gairebé una religió per a tothom, tot i que està clar que no sempre s’han complert. Un clar exemple va ser l’aparició de la televisió, que per alguns havia de suposar la mort de la ràdio. Lluny de complir-se aquest vaticini, resulta que la ràdio va sobreviure i va continuar com un mitjà potent, popular, amb una enorme força i que fins i tot gosaria dir que cada cop compta amb més seguidors, tal i com evolucionen la televisió i les xarxes socials, plenes de tones d’escombraries i de notícies falses creades per manipular. La ràdio té molts avantatges: permet escoltar-la tot fent altres coses, és immediatesa, és proximitat, és companyia, és teràpia i és un gran entreteniment, gràcies a uns professionals extraordinaris en general i que en aquest país –Catalunya– excel·leixen amb espais que omplen totes les hores del dia i de la nit. Celebrem tots plegats, doncs, una jornada com la d’avui, el Dia Internacional de la Ràdio, un mitjà que s’albira immortal i que dona molta moral a d’altres de tradicionals i per als quals els presagis són molt pessimistes, com la premsa escrita. Tanmateix, volem irradiar optimisme i expressarem el repetit i emblemàtic desig d’un company: llarga vida!
Sessió: No iniciada
