Avortada la intenció d’abandonar-me al dolce far niente durant les vacances sarllerenques, re-emprenc la vida social. Sense presses. Seguiré reservant temps per a mi. Començo organitzant un sopar d’amics. Sé cuinar. Ho dec a la mare. Però només si em ve de gust, canvio els plats precuinats per exquisideses elaborades a la cuina de casa. Els rebo amb ambient romàntic: espelmes i llums indirectes, tot i que sé que els poso en risc que s’entaforin la cullera al ulls. Obro amb llaminers entrants de la zona, després un refrescant gaspatxo de síndria i, tot seguit, pollastre de corral a la cassola amb ceps i carreretes. Ho acompanyo amb vi del Somontano i cava de Raimat. Com que som en lloc d’estiueig, representants de mitja Espanya seuen al voltant de taula: una parella valenciana (he dit parella, no paella), una d’aragonesa, una altra de Madrid i una catalana. Gairebé sembla el Congrés dels Disputats, però sense disputes. Almenys en començar. La cosa s’escalfa a l’hora de les postres. Vins i caves fan efecte i, en les tirallongues (malauradament polítiques) emeses pels convidats i convidades, puc intuir qui llegeix El País, qui La Vanguàrdia, qui El Mundo, qui El Heraldo i qui LA MAÑANA. Estan encapsulats en les opinions dels respectius diaris. Corro a preparar uns mojitos, tot desviant la conversa cap al terreny literari. Estem de vacances i la sang no ha d’arribar a l’Éssera…
El madrilenys llegeixen Matar a un ruiseñor (ell) i Canto jo i la muntanya balla (ella), en versió castellana és clar. El aragonesos diuen que en temps d’estiu no llegeixen, prefereixen cuinar amb calma (ell) o fer el cim (ella). Als valencians, no els toquis dels llibres de ciència (tots dos són irredempts biòlegs). ¿Com els dic jo ara que m’he empassat sis novel·les de temàtica diversa? Em ve al rescat endossar-los una segona ronda de mojitos. Per sort, ens acomiadem abans que els efluvis etílics ens duguin a desentonar la melodia del Ball de Benasc, inspirador del republicà Himno de Riego,…
Tanco la ressenya estiuenca. Deixaré, abans, constància nominal de les sis novel·les viscudes. No me’n sé estar. Dos thrillers: Huellas en los fiordos i El misteri de la cambra groga. Dues històries hilarants: Lliçons de química i Les calces al sol. Una faula rural: Com bèsties. La millor de totes, però: Principi, mig, fi, itinerant road movie literària. Corri vostè a llegir-la.
