La natura s’assegura que els botons carnosos, durs, de roig vibrant d’un magraner, per exemple, es facin amb l’empenta de l’arbre i rebentin, finalment, perquè les flors tenyeixin de carabasses i rojos totes les branques. No hi ha misteri si la selecció que assegura la pervivència fa que les campanetes mascles caiguin a terra, en un bonic mirall d’estany de terra batuda i, les gerretes, restin a la branca si reben el pol·len a l’ovari que quedarà al descobert de fulles, guardant el calze sereny mentre s’infla i qualla el fruit. Ni quan es formen els carpels i creen l’alveolat que contindrà els grans, ni quan el contrast entre calor i fred fa mudar la pell de verda a groga, rosada. Ni quan mirem la magrana i trobem, en la corona, el vestigi de la flor.
Sessió: No iniciada
