Els estats es preparen per competir en un nou món. Si en el seu moment va ser la impremta, o el vapor, o el petroli, les descobertes que van canviar l’evolució de l’espècie humana, ara són les tecnologies de la IA les que provocaran un salt en la civilització mai vist. Els estats, per tal de no quedar-se enrere en aquesta cursa, estan desplegant inversions milionàries. La Unió Europea preveu construir set gigafactories, una de les quals seria a Móra la Nova. Cadascun d’aquests gegants tecnològics pot suposar una inversió de fins a 5.000 milions d’euros. Vet aquí que, gràcies als reptes de la IA, una de les comarques més oblidades de Catalunya esdevindrà el hub tecnològic més important del sud d’Europa. Tot plegat convida a algunes reflexions perquè ja se sap que les noves descobertes són bones o dolentes en funció de l’ús que se’n faci. L’energia nuclear n’és l’exemple més recurrent. Estarem els pobrets de mi digitals salvaguardats dels riscos de la IA i companyia? Per exemple, quan entreu en una web i, automàticament piqueu als OK que surten per poder navegar, sou conscients del que esteu autoritzant? Evidentment, no. Les lleis suposadament aprovades per protegir-nos són paper mullat. La filòsofa experta en ètica en l’era digital, Carissa Véliz, ha investigat els perills de l’abús de les dades personals. Com sap el venedor que et truca al migdia que estàs planificant un viatge a Mallorca? Véliz proposa que comprar i vendre dades sigui il·legal. Em conformo que la gigafactoria de Móra la Nova ens protegeixi.














