A banda de ser diputada al Parlament, vostè és alcaldessa d’Isona. Què pot aportar la política municipal al Parlament de Catalunya?
Una manera diferent de fer les coses, sobretot pel que fa a la gestió. Els ajuntaments estem acostumats a tenir moltes competències i haver-les de gestionar amb pocs recursos. Per tant, has de ser un bon gestor. El món municipal també és un lloc on aprendre a escoltar i empatitzar amb el ciutadà.
L’actualitat de la demarcació ve marcada per les protestes d’agricultors i ramaders. Quines propostes té Junts pel sector?
Hem de garantir el seu futur i això passa per definir un model que els doni estabilitat. Des de Junts demanem un pacte nacional per l’agricultura, que en defineixi els trets bàsics i que faci que els nostres pagesos i ramaders no hagin de dependre, precisament, dels polítics. Un dels punts principals és el relleu generacional. Això passa perquè els pagesos que han arribat a l’edat de jubilació es puguin jubilar amb pensions dignes. Ara el que ens trobem és que molts es jubilen a mitges o continuen fent la PAC, fet que impedeix l’entrada de joves. També cal modernitzar els regadius, com el Canal d’Urgell, fer viable el Segarra Garrigues i crear-ne de nous, com el de la conca de Tremp. A banda d’això, preus justos, com no pot ser d’una altra manera i incentius fiscals. Aquí hi entra l’impost de successions: hem de fer que sigui més fàcil i viable el traspàs de negocis familiars.
Em parlava del Canal d’Urgell, una infraestructura que gairebé tothom coincideix que cal modernitzar, però que mai s’ha dut a terme. Què ha faltat?
És una inversió molt gran i ha faltat creure-hi. La sequera és una bona oportunitat perquè tothom se sensibilitzi, però això no és una excusa, perquè en el cas del Canal d’Urgell ja hauria d’estar feta. La seva modernització implica un cost pels pagesos que pot arribar als 10.000 euros per hectàrea, per això hem d’arribar a un acord entre les administracions implicades, per reduir aquests costos i que la pagesia es vegi amb cor d’invertir. Hem d’aconseguir que els regants hi apostin i, per fer-ho, els hem d’ajudar.
Per tant, si Junts acaba presidint la Generalitat, la modernització del Canal d’Urgell serà una realitat?
Evidentment. Així i tot, no seria sincera si digués que ho farem tot en una legislatura. Són 66.000 hectàrees les que s’han de modernitzar. L’objectiu és començar des del dia u i fer una inversió i un projecte plurianual i no parar fins que tot el Canal d’Urgell estigui modernitzat.
Vostè és d’Isona i m’entendrà perfectament quan parlem de despoblament i de manca d’oportunitats laborals i d’habitatge a la demarcació de Lleida. Com aturaran aquesta tendència?
El primer pas és ser un territori connectat amb les oportunitats. Això vol dir que els joves tinguin accés a habitatge, feina i oci. Pel que fa a l’habitatge, hem d’abordar-ho des de l’urbanisme: tenim un pla territorial de l’Alt Pirineu que limita molt la construcció de nous habitatges. Per tant, cal canviar les normes urbanístiques perquè sigui més fàcil poder construir al Pirineu, però sense trinxar el territori.
En moltes d’aquestes zones del Pirineu, la manca d’habitatge ve causada per la tensió que provoca l’activitat turística en l’oferta d’allotjament. Cal replantejar el model econòmic?
Tot és compatible. Si no tinguéssim turisme, el Pirineu no seria el que és avui dia. Tenim dues grans activitats econòmiques: l’agricultura i ramaderia i el turisme. Dels 7.000 habitants que té el Pallars Sobrià, quanta gent hi viuria si no hi hagués turisme? És del tot compatible, però alhora cal apostar per l’habitatge públic.
Arran del traspàs de Rodalies, s’han augmentat les freqüències de la línia entre Cervera i Lleida. Quins han de ser els següents passos de les infraestructures ferroviàries lleidatanes?
L’actual acord pel traspàs de Rodalies no és real ni viable. Quan es va fer públic que s’havia acordat un traspàs de competències, de seguida es va veure que la província de Lleida en quedava exclosa. Hem de reclamar i exigir les competències de tota la xarxa de Rodalies, perquè si una cosa ha quedat demostrada és que tots els trens gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat funcionen molt millor, un clar exemple el tenim en el tren de Lleida-La Pobla. Abans de deixar el Govern, ja vam deixar-ho tot a punt perquè s’augmentessin les freqüències entre Lleida i Cervera i s’ha vist en aquestes primeres setmanes que ha funcionat molt bé. Nosaltres el que volem són les competències en tots els àmbits, per això som independentistes.
Dues de les principals reclamacions del territori són l’Eix Pirinenc i l’autovia entre Lleida i Balaguer. Quines són les previsions del seu partit per les dues vies?
Hi ha infraestructures que no poden esperar i l’autovia a Balaguer és una d’elles. Quan fa dos anys vam sortir del Govern, vam deixar encomanat un estudi sobre com havia de ser aquesta infraestructura. El projecte oferia dues opcions: dos carrils per banda o un dos més u. Nosaltres defensem que ha d’haver-hi dos carrils per cada sentit. Crec que si aquest projecte no ha tirat endavant és perquè el Govern d’ERC no s’ha atrevit a prendre una decisió per por que sigui impopular. Pel que fa a l’Eix Pirinenc, és una via que històricament ha estat abandonada per l’Estat, per això em sembla indignant que ara el Partit Socialista intenti fer campanya defensant la seva bona gestió. Ara s’ha anunciat que s’invertiran 260 milions dels pressupostos generals de l’Estat, però això no justifica tots els anys d’abandonament. Si no es veuen capaços de gestionar correctament aquestes dues vies, que ens traspassin les competències i els recursos, que ja ho gestionarem des de Catalunya.
La darrera vegada que Puigdemont va ser president, a la Moncloa hi governava el PP. Ara hi ha el PSOE. Això canvia alguna cosa en les relacions que hi puguin haver en un hipotètic futur on Junts torni a la Generalitat?
Quan es tracta de garantir el futur per Catalunya, PP i PSOE són el mateix. Som un territori que genera molta riquesa i que podria ser viable com a Estat independent i això a Madrid no li interessa, per això ens tanquen l’aixeta sempre que poden.
Ho veiem clarament en l’execució dels pressupostos de l’Estat, els quals, d’entrada, ja no són justos amb Catalunya i, tot i així, la mitjana d’execució és de només el 60%, quan a la Comunitat de Madrid és d’un 137%.
És necessari un nou finançament per Catalunya?
Efectivament. Volem que el 100% dels impostos que generem a Catalunya tornin aquí. No tenim la clau de la caixa i això ens impedeix prosperar.
Hi ha qui podria pensar que negociar un nou finançament amb l’Estat i no un nou referèndum, els allunya de la independència.
És compatible. El nostre objectiu és defensar que el referèndum de l’u d’octubre continua vigent i només pot ser substituït per un referèndum vinculant i acordat amb l’Estat. Avui dia, però, això no ho tenim. Demà no farem un referèndum. Per tant, de moment el que volem és la clau de la caixa.
Junts té la clau de l’estabilitat del Congrés dels Diputats. Això els suposarà algun avantatge per negociar per arribar a la Generalitat?
Quan Junts ha estat decisiu a Madrid, a Catalunya li ha anat millor. L’acord de Brussel·les és un bon començament, però allò és Madrid i ara juguem a Catalunya, són dues coses diferents. Aquí no investirem un president del PSC.
Si Junts és el partit independentista més votat, Puigdemont es postularà per la investidura?
Si, sens dubte.
I si és ERC, a quins compromisos hauria d’arribar Aragonès per rebre els vots de Junts?
El Govern d’ERC en solitari ha fet una mala gestió, però es pot corregir i penso que, si anem junts, on no arribin uns arribaran altres. Nosaltres sempre prioritzarem pactar amb forces independentistes.
Per tant, veu factible la reedició d’un Govern amb ERC?
Això depén d’ERC.
Com veu la possible entrada de l’extrema dreta independentista al Parlament?
Com a força extraparlamentària que són, em causen indiferència. El nostre projecte és el millor per Catalunya i estem centrats en guanyar les eleccions, no en mirar les altres foces independentistes.
ERC, Comuns i CUP han signat un acord on es comprometen a no pactar-hi. Junts no ho ha fet. Per què?
Nosaltres no pactarem amb forces que no comparteixin el nostre model de democràcia. Tenim una linia vermella i l’extrema dreta, porti la bandera que porti, és extrema dreta.
