El 10è aniversari del Mamapop es va acomiadar de manera espectacular dissabte passat a La Llotja amb les dues darreres sessions de les cinc ofertes aquesta vegada a Lleida, a més d’una més a Tarragona. El concert solidari que implica un equip d’una seixantena de persones sota la direcció artística del seu fundador, el també músic Manel Simon, va aconseguir plens absoluts en totes les seves convocatòries i no és per menys, no només per la bona causa que persegueix els beneficis dels quals van destinats al tractament del càncer de mama, sinó per la qualitat aconseguida per un elenc de prestigiosos músics amb bons cantants, als quals també es va sumar en alguns passatges la bellesa plàstica de la coreografia servida per un trio d’aplicats ballarins i petites accions escèniques.
‘Generació Movida’ arrenca amb una picada d’ullet al popular concurs televisiu ‘1, 2, 3.., responda otra vez’ abans de donar pas a un repertori musical ampli sota les directrius de Josep Maria Bossa que va des d’Alaska fins a Antonio Flores, passant per Mecano,
Los Secretos, La Guardia, Hombres G -amb Alfons Pérez, director de l’escola L’Intèrpret, fent la introducció del ‘Venezia’-, Duncan Dhu, Olé Olé, Loquillo, Tino Casal, Rosanna, Luz Casal y un llarg etcètera fins arribar a la recta final parant atenció al rock català de Sau -‘no podia faltar ‘Boig per tu’-, Sopa de Cabra i Els Pets amb tot el públic entregat, dret i corejant moltes de les cançons que s’anaven desgranant des de l’escenari.
Més de dues hores i mitja de descàrrega per desembocar a la cançó ‘No dudaría’ convertit en himne del Mamapop: “Si pudiera olvidar aquel llanto que oí, si pudiera lograr apartarlo de mí, no dudaría, no dudaría en volver a reír”. Tot el muntatge respira un gran ‘Sentimiento de amor’ per això vaig trobar a faltar Triana. A propostes com aquestes ‘Made in Lleida’ cal desitjar-les de tot cor llarga vida… Oh yeah!
Sessió: No iniciada
