Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Hipòcrates i l’oli

ARTICLES - ZONA 2

Els documents i restes arqueològiques que avalen les primigènies més sòlides sobre l’aparició de l’oli d’oliva procedeixen de l’època que correspon a l’Antic Egipte. En els sarcòfags d’alguns faraons egipcis apareix la representació de l’arbre. No obstant això, s’ha de fer esment que l’oli d’oliva es preparava amb essències aromàtiques. Els fruits de l’olivera eren destinades com olis sacramentals dels faraons en la seva altra vida.

Prova de la importància que tenia l’olivera, a la deessa Isis els egipcis li assignaven el privilegi d’ensenyar als homes el seu cultiu. Les majors plantacions d’olivera se situaven prop del delta del Nil, a un pas d’Alexandria. La varietat d’oliveres empleades a Egipte no oferien un gran rendiment en oli, a causa, molt possiblement, del clima poc favorable del lloc, no apropiat per al seu desenvolupament.

Els frescos dels murs del palau de Cnosos, on apareixen diverses representacions d’oliveres, demostren l’adoració que els grecs tenien per l’oli d’oliva. El consum del daurat líquid depenia en gran manera de la classe social. Les classes baixes no consumien aquest oli a la cuina. Les més benestants, sí. L’empraven en l’alimentació, com a combustible per il·luminar, com a remei medicinal i com oli corporal, entre altres funcions.
Els fenicis en l’any 1100 aC van introduir el cultiu de l’olivera a Espanya. Tot i la prematura implantació d’aquest, no va ser fins a l’any 206 aC, quan després de l’ocupació romana a Hispània, que la producció olivarera comença a cobrar certa importància. Dioscòrides fa alguns esments sobre les propietats de l’oli d’oliva en els seus llibres de medicina, fent referència a l’onfacino, un oli extret de l’oliva no madura que resulta ser bo per l’estrès muscular. També Hipòcrates diu que l’oli és molt indicat per a la curació de certes ferides, així com analgèsic d’algunes malalties doloroses com pot ser l’odinofòbia, els malestars intestinals, les cefalees i dolors musculars.

En l’Imperi Romà, les rutes comercials transportaven el garum, el vi i l’oli d’oliva. Les lluernes que il·luminaven les cases n’utilitzaven. A Roma la utilització del daurat líquid era molt popular entre els seus habitants.

Alguns historiadors de l’alimentació sostenen la idea que la inclusió de greixos en la dieta medieval no era tan elevada com es fa veure en els llibres de cuina de l’època. Al nord d’Europa incloïen en la seva dieta habitual de greixos a la mantega com un làctic provinent de la llet de vaca. Aquests europeus no coneixien, o evitaven l’oli d’oliva, per ser un producte car.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 11

LLEIDA

ARTICLES - ZONA 9 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 10 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 12