No ha estat un bon any per als pagesos de l’oli. Cal protegir l’oli català. L’oli d’oliva és la nostra essència de país. Les cinc denominacions d’origen de Catalunya són en aquestes dates en plena comercialització. Les Garrigues, Baix Ebre-Montsià, l’Empordà, Terra Alta i Siurana són els cinc segells de qualitat de l’oli català. Tanmateix, la producció catalana és un setrill si la comparem amb la zona d’Andalusia, la més extensa del món. Per millorar la productivitat de l’oli català es reivindica l’ampliació del rec de suport i també s’ha parlat d’unir les DOP de les Garrigues i Siurana. La importància de l’oli a la cultura catalana queda reflectida en l’omnipresència de l’oli en la nostra parla, tant per descriure fets positius com negatius. Si una cosa va bé diem que és oli en un llum. Si va malament, has begut oli. Una cosa de poc valor és de pa sucat amb oli. Una cosa difícil de remeiar és pitjor que taca d’oli. Si la situació està calmada és una bassa d’oli. Si algú és una mica ximplet diem que no té ni sal ni oli. El refranyer és ple de referències a l’oli. “L’oli d’oliva tot mal esquiva”. “Llenya, d’alzina; vi, de sarment; oli, d’oliva; pa, de forment”. Amén.
Sessió: No iniciada
