Una pregunta que pot semblar poc interessant a primera vista. Algú fins i tot podria posar-se a riure i dir: “Jo no em parlo!” ‘Com et parles?’ és una pregunta amb molta profunditat i pots fugir d’ella o reflexionar-hi. Tots tenim en la nostra vida moments de dubtes, de decisions o d’indecisió. I com et parles a tu mateix és segurament com decideixes la teva vida. Deixes que la por sigui el teu conseller? Potser no et creus prou bo? O per contra creus que pots amb tot? Aquestes converses internes pròpies de com tu mateix valores les coses i decideixes ràpidament o lentament. Aquesta és la forma com et parles a tu mateix. La teva actitud i el teu comportament depèn de les teves paraules internes. Una cosa molt més important del que et creus. Per tant, val la pena saber com et parles a tu mateix i repassar-ho cada cert temps. Si no ho fas, potser i sense adonar-te segueixis un camí equivocat en la teva vida. I no em refereixo a bo o dolent. Em refereixo al fet que potser no és la direcció que realment vols. Si no pares a plantejar-te com et parles a tu mateix, tal vegada un dia t’adonis que et trobes molt lluny d’on vols estar. I el camí a desfer et sembli massa llarg. I no em refereixo al fet que ho facis de manera superficial, em refereixo al fet que facis una reflexió a fons. El temps i les nostres forces i energia son limitats. Encara que no t’ho sembli.