A 800 quilomètres dera Val d’Aran i a Niça e Monègue. Monègue ei un Estat e Niça ei ciutat e antic comtat. Entre es dus supèren es 400.000 abitants. En Estat de Monègue er occitan, non oficiau, ei considerat “lengua dialectau”; non sabem pàs que vò díder. En Niça i a un moviment important entà reivindicar era personalitat dera varianta occitana pròpia, eth niçard. Detectam fòrça parallellismes lingüistics entre eth niçard e er aranés.
Es dialectològs, diden qu’eth niçard ei un subdialècte der occitan provençau. Aguesta denominacion de “subdialècte” a connotacions de minorizacion, d’infravaloracion… e provòque moviments contraris que reivindiquen eth niçard coma estructura apart, dialècte dirècte der occitan. Ei un posicionament Saussurian qu’emplegaue Coromines, Pèire Bec… Eth parallalisme damb er aranés ei clar. Son fòrça es dialectològs que simplament classifiquen er aranés coma ua subvarietat montanhesa deth dialecte gascon. Li trèn valor. Er occitan a un excés de dialectològs, e d’aficionats ara dialectologia, que mos rebremben es grani dialèctes e mos encorseten enes sues frontères. Açò non passe en d’autes lengües. Es caracteristiques lingüistiques dera varianta aranesa coincidissen a parts egales damb eth gascon e damb eth laguedocian e es caracteristiques der aranés li dan valor de varianta, de dialècte dera lengua occitana. I an autors qu’an justificat eth besonh d’adequacion der aranés a ua determinada norma gascona, però es caracteristiques pròpies der aranés justifiquen qu’age ua adaptacion ara norma occitana generau e que non age de passar per un procés intermiei. Eth niçard plantege qüestions fòrça semblantes e i an moviments que justifiquen era vinculacion, era relacion dirècta damb er occitan estandard, sense auer de passar peth provençau.
Des dera posicion pròpia der occitan aranés mos interèsse especiaument eth papèr que desvolope en Niça eth collectiu que vinculat ar Institut d’Estudis Occitans defense, divulgue… era madeisha norma lingüistica qu’era Val d’Aran e Catalonha. I an d’auti posicionaments, d’autes teories, però ei en aguest encastre que destaque eth papèr de Reinat Toscano qu’a elaborat (elabòre encara) ua normativa lingüistica, gramatica e diccionari niçard-niçard, damb mès de 70.000 entrades, fòrça competent e ben estructurat, fonamentat ena lengua que definic Loís Alibèrt; era madeisha lengua occitana dera Val d’Aran e Catalonha. Toscano, antic professor d’italian, a publicat un trabalh titolat “Reflexions sobre la lenga” en que podem trobar fòrça parallellismes entre es qüestions que preocupen lingüisticament as niçards e as aranesi. Veigam-ne quauqu’ua e aquiu a on ditz “niçard” podetz liéger “aranés”. Ditz Toscano: «Era reflexion sus era escritura dera lengua d’òc en grafia classica siguec longtemps menada, e encara n’ei, deth solet punt de vista der «occitan estandard». Massa soent es partidaris dera Norma, an temptat de voler imposar a toti es dialèctes es solucions que foncionen entad aquera forma d’occitan, sense auer en compde es particularismes des auti parlars… Era mia idea siguec tostemp d’emplegar era norma classica entà escrí
uer eth niçard, non pas de modificar eth niçard entà hè-lo entrar en mon der occitan estandard». Talament coma damb er aranés.
Prengam superficiaument e ar azard quate consideracions de Toscano:
1.- «Es accents son tostemp un problèma… Certament era evolucion dera lengua ei envèrs era supression des proparoxitons, però eth niçard manten es proparoxitons e entretant cau respectar es dues formes en tot indicar que n’i a ua de classica e ua auta de correnta. Podem escríuer «musica» e «música», «autobus» e «àutobus»…
2.- «Image/imatge». En encastre d’un Diccionari entà tota Occitània ei evident que cau dar era dobla entrada». Ei eth madeish cas entre entre «partejar/partatjar». Calerie acceptar-les es dues.
3.- Dobtes en escríuer «izar/isar» en «realizar/realisar», «analizar/analisar», «preconizar/preconisar» «paralizar/paralisar»… Un emplegaire pòc documentat ena lengua pòt auer problèmes entà aplicar es normes en aguest punt. Segontes Toscano, referint a Taupiac, calerie seguir eth modèl dera simplificacion e notar tostemp -isar… En estat sociau en qu’ei era nòsta lengua tot çò que va en sentit dera simplicitat ei ua bona causa.
4.- «Pintre/pintor». Era lengua classica a «pintor» «penheire», però «pintre» forme part des francismes installats e dificils de suprimir. Semble legitim d’adméter era forma «pintre», ath cant dera forma classica «pintor».
E analise es dobtes entre «beçon/besson», «taça/tassa», «traméter/transméter», «tristesa/tristessa», «vernís/verniç», «forma/fòrma»… e mès, e era sua analisi ei util as decisions que se prenguen entar occitan aranés, donques que se non auem era madeish varianta, òc qu’èm ena madeisha lengua e compartim es madeishi referents de lengua estandard.
Eth niçard e er aranés, dus dialèctes dera madeisha lengua occitana; er aranés e eth niçard son [era] lengua occitana.
