La medicina avança ràpidament. Avui es guareixen o cronifiquen malalties abans mortals i es millora la qualitat de vida de moltes persones. S’assoleixen fites abans impensables, com va succeir amb la fecundació in vitro.
No sempre s’utilitzen bé aquests descobriments. Em referiré a la gestació subrogada o ventres de lloguer. El fet de poder fecundar al laboratori un òvul amb un espermatozoide no vol dir que fer-ho sigui sempre ètic. Dependrà, entre altres aspectes, de la motivació i de si fa mal a algunes persones o el nen que ha de néixer.
Recentment ha sortit a alguns mitjans un document del Comitè de Bioètica de Catalunya sobre l’eticitat de la gestació subrogada, que està parcialment a favor, i les dures crítiques del mateix per part d’organitzacions feministes, com Feministes de Catalunya, que fan un molt bon anàlisi ètic del document trobant-li greus errades. Queda clar que pel desig d’una persona o parella no s’han de trepitjar drets humans, no s’ha d’aprofitar la vulnerabilitat d’una dona que accepta, sigui per motius econòmics –la immensa majoria– o sigui emocionals: el dubtós altruisme, ja que cobrir el cost de l’embaràs costa molts diners i a més no se sap quina és la quantitat que seria acceptable. Està demostrat que hi ha una vinculació emocional i psicològica entre la mare gestant i el fetus i nadó.
La gestació subrogada és la compra, no de l’úter, sinó d’una dona, per aconseguir un nadó; és per tant, també la compra d’un nen/a, cosa rigorosament prohibida pel que fa a les adopcions. És molt pitjor, ja que el nadó sí que té una mare de la que se’l separa. Igualment prohibida està la compra d’òrgans pel transplantament. Són esclavituds del segle XXI.
No hem de caure en la submissió absoluta al déu diner, que dona poder de comprar, inclòs sacrificant persones, el que el capitalista individualista desitja. Les guerres amb tant sofriment i morts i la compra de nens pel lloguer d’úters en són exemples. Hem de posar el bé de la persona al centre de totes les nostres actuacions i defensar-la. Si per aconseguir un desig haig de sacrificar o fer mal a algú no ho haig de fer, encara que fent-ho hi guanyés molt. El principi de que fi no justifica els mitjans és molt vàlid. Un fi aconseguit fent patir voluntàriament a una sola persona ja es converteix en dolent, ja que està contaminat d’inhumanitat.
Es creen, a més, problemes legals davant demandes: De qui és el nadó? de la dona que l’ha gestat o de la que ha posat els gàmets i el compra?
Per viure en una societat en pau, tenint confiança els uns amb els altres, amb seguretat, amb amistats que omplen de goig les nostres vides, cal el respecte a les persones, especialment als més vulnerables. Això honora més a la societat que més ho fa. Els principis humans no s’han de conculcar.
Considero que no s’ha de legalitzar la maternitat subrogada sinó aplicar la llei i penalitzar els qui se la saltin per comprar un nadó. Confio en que es posarà seny i s’aplicarà la millor solució a aquest greu problema.
