Sense adonar-nos-en, les terrasses han anat ocupant l’espai públic. No és que em desagradin i en soc usuari com tots. Pot ser l’únic lleure del dia o el lloc on aguantar la calor, però des de la pandèmia sembla que no hi ha límit en estirar taules i cadires arreu. Algunes places de Lleida es coneixen pel nom de l’establiment que n’ocupa la part principal, fins i tot amb tarimes, coberts, mampares i un munt de mobiliari que ni es recull.
Cal suposar que es compleixen les ordenances establertes, però com sempre, una cosa és la norma i l’altra la seva interpretació. I una altra de més complicada és l’ús que se’n fa, sovint més per culpa d’alguns clients que dels responsables del negoci. Al final haurem de trobar nous racons amables i lliures a la ciutat. La manera d’utilitzar l’espai urbà retrata la nostra educació cívica i la imatge que oferim al visitant. L’abús comercial d’alguns espais és preocupant i la progressiva privatització n’és la pitjor conseqüència.
Pèssimes experiències de privatització i d’alguns abusos les hem vist a les concessions. Cedir espai públic per a un negoci ha de permetre el guany privat, però també ha de tenir garanties. Recordo quan el xalet dels Camps Elisis tancava més tard que tots els pubs privats (jo també hi era, i tinc la meva part de culpa). No se’ls devia acudir que funcionés com el cafè del parc que hi ha a qualsevol ciutat europea, una terrassa amable per a gent petita i gent gran. De dia. També ho he vist al Turó algunes vegades: la temptació del concessionari és tancar al públic per una festa privada, canviar preus per discriminar, muntar events en un marc privilegiat encara que molesti l’activitat cultural o la visita al monument, i no complir amb els mínims d’atenció al visitant ni amb la neteja, el soroll, o les instal·lacions il·legals. La imatge de la ciutat se’n ressent encara que això no preocupa als que, de cara o de sotamà utilitzen un servei públic que se’ls ha encarregat per servir-se’n sense miraments, ja sigui en un espai estable o un de temporal.
El bar del Museu, la Contraguàrdia de la Reina, i altres serveis en equipaments, espais naturals o monumentals de la ciutat… Hauríem de fer-ne un lloc positiu, agradable i per a tots, des de la responsabilitat que toqui a cadascú, clients inclosos.
