De vegades està bé agafar distància i veure amb més perspectiva algun tema que t’interessa. Fa unes setmanes vaig viure una bona experiència visitant la Garrotxa i passant uns dies a la Cadamont, una casa de colònies d’Olot regentada per la Juli i el Roger. Una parella que fan realitat un projecte molt interessant, agrari, sostenible i agrocultural perquè ofereixen allotjament i tallers a escoles i instituts.
Apropar els joves a espais naturals i agraris allunyant-los de l’urbanisme és molt saludable i m’atreviria a dir que gairebé terapèutic, anar al camp sense mòbils amb els amics i amigues, sumant propostes de descoberta ambiental i personal suposa una formació de qualitat en tots els sentits.
Vivim en un context global i molt comercial, on predomina la imatge superficial i la dependència tecnològica. Per aquest motiu el món rural emergeix com una peça fonamental a l’hora de construir un futur més sostenible en harmonia amb la natura i més autosuficient.
Per això, acompanyar el Roger a cuidar els corders, veure com reserva les peles utilitzades la nit anterior per fer el puré de carabassó i les dona a les gallines o com guarda el pa sec pels pollastres és una demostració poderosa que els exemples diuen més que mil paraules. Tenim molts arguments per creure en el món rural, primer perquè l’agricultura i la ramaderia visualitzen la importància productiva de la pagesia, d’aquells que porten diàriament el nostre plat a taula. Un altre argument de pes ens recorda que les zones rurals són el refugi de gran part de la biodiversitat. Boscos, prats i ecosistemes naturals es troben principalment en territoris rurals, on l’impacte humà és menor que en les àrees urbanes. Preservar aquests espais és essencial per mantenir l’equilibri ambiental i garantir la supervivència de nombroses espècies. A la Garrotxa hi ha molta consciència perquè un moviment social a inicis dels anys noranta, del passat segle XX, va salvar els volcans de l’extracció abusiva d’empreses mineres. Gràcies a aquella lluita per respectar el seu entorn ara tenen un patrimoni que els aporta un turisme sostenible de qualitat.
En el pla personal, el món rural ofereix una oportunitat única per reconnectar amb la natura i fomentar valors com el respecte pel medi ambient i l’equilibri en les nostres actuacions. Aquesta connexió és essencial per educar les futures generacions en una cultura que prioritzi un mode de fer més natural i no tan aïllat d’un món rural que ofereix moltes possibilitats.
Com deien els savis indis americans, la terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec pels nostres fills. Gràcies, Roger i Juli, amics de la Garrotxa, per mostrar-ho amb tot el vostre exemple. Seguim fent agrocultura!
