Es confirma la norma que ser català és esgotador. L’estament judicial és dictatorial talment com l’estament arbitral de la Lliga de primera divisió de futbol. El proppassat diumenge el món va presenciar com l’àrbitre i el VAR del Clàssic prenien decisions a favor del Real Madrid, un club Estat, per robar el títol de Lliga al Barça. Nogensmenys, va quedar en un intent de robatori, atès que la justícia divina aspirava al triomf del futbol. Som ovelles esquilades que quan ens engrandim Espanya ens aixafa. Som una colònia i vassalls dels bàrbars. Se’ns demana diàleg, dignitat, puresa i bondat mentre l’Estat ens fulmina la llengua tot afeblint el país i els nostres símbols de catalanitat. La condició de catalana i culer de soca-rel és extenuant. La imposició crida repulsió, memorant Enric Prat de la Riba, i malgrat tot, no m’imagino ésser, si no soc catalana, atès que l’esgotament esdevé exasperació diàfana. Vatua quin oxímoron.
Sessió: No iniciada
