El diumenge 27 de setembre, a la Fira Mos Sant Miquel, vaig visitar la parada de fruita Del Tros a la Llar dels amics de la partida de Rufea Jordi i Canon. Tenien una bona exposició de fruita i verdura, però em van cridar l’atenció els gínjols que ja els havia provat l’any anterior i que em va agradar força. Es tracta d’una fruita en forma de dàtil però amb un sabor semblant a la poma. Així que vaig comprar-ne per compartir aprofitant que fèiem un dinar familiar amb una bona colla, els gínjols van acabar sorprenent. La veritat és que és una fruita diferent i molt curiosa que costa de trobar en fruiteries perquè la seva producció és anecdòtica.
El gínjol és un fruit petit, de vegades alguns fruits són rodons i altres allargats, de pell verdosa que es torna rogenca o marronosa quan madura, el gínjol és el fruit del ginjoler (Ziziphus jujuba), un arbre originari d’Àsia, probablement de les zones de la Xina i l’Àsia central. Amb el pas dels segles es va estendre per la Mediterrània, principalment gràcies als romans, on es va adaptar perfectament als estius calorosos i secs.
A casa nostra, el gínjol ha estat tradicionalment un fruit de tardor, especialment apreciat en les zones rurals. Es podia menjar fresc, quan era cruixent i dolç, o deixar assecar, moment en què adquiria una textura i un sabor semblants als de la poma seca perquè la seva carnositat és més eixuta que la de la poma. També s’ha utilitzat en confitures, begudes i preparacions tradicionals. El ginjoler, a més, és un arbre resistent, poc exigent amb l’aigua i capaç de créixer en terrenys difícils, una característica que explica la seva presència en molts marges.
El gínjol és una fruita petita però plena de propietats. És rica en vitamina C, fibra, antioxidants i minerals, i aporta energia de manera natural. El seu sabor dolç i agradable el converteix en un aliment saludable i nutritiu. Com a curiositat, compartim que el gínjol té més vitamina C que la taronja i la maduixa i molt més que la poma, cosa que el converteix en una fruita nutricionalment interessant. En diverses tradicions asiàtiques ha estat considerat un fruit de valor medicinal i simbòlic. A la Mediterrània, en canvi, ha quedat sobretot associat als records de la pagesia, als horts familiars i als fruits que es collien quan arribava la tardor. I d’aquí arribem a una expressió ben catalana: “Més feliç que un gínjol”. Però, per què un gínjol? La gràcia de la dita probablement s’explica perquè és un fruit petit, dolç i agradable, associant-lo amb una sensació de satisfacció i benestar. Amb el temps, l’expressió va convertir el gínjol en símbol de felicitat, alegria i despreocupació.
Potser, en el fons, ser “més feliç que un gínjol” és recuperar una mica aquella felicitat senzilla de les coses petites, collir un fruit de l’arbre, compartir-lo a taula amb els teus, tastar-lo i gaudir del moment. Que sigueu molt feliços!
